dimarts, 30 de novembre del 2010

ODA



Oda a Pep Guardiola

Salut, germà dels poltres

de peülla de tro!

Per tu,

la catifa de gespa arranada

es torna un univers de planetes que giren

al teu voltant.

Tu t'alces i renilles

i amb ulls punyents escrutes

l'horitzó bramador.

Sacseges la crinera

del teu dorsal, l'espinada

s'arqueja, mous les cames esveltes i fràgils

i amb braços oberts

debanes la madeixa invisible del joc.

Salut, germà dels poltres

de peülla de tro!

Salut, fill de la gràcia

i del vent!

Aranya cerebral

que controles els fils

elèctrics de la tarda.

Teixeixes les jugades,

del teixit en fas veles que s'inflen

i en sostens l'entramat.

La gespa es fa mar blava de somnis.

Llavors, mentre llisca la quilla,

tu vigiles de lluny i ets a prop.

Arbre central, pal majori, alhora, el dofí ensabonat

que segueix el vaixell per les ones.

Salut, fill de la gràcia

i del vent!

Salut, constructor de camins,

geòmetra carnal, arquitecte

de torres de victòria!

Tu enderroques ruïnes antigues,

traces els fonaments de l'edifici nou.

Excaves amb els ulls

negres de voluntat

un feix de rases fèrtils

i, amb el compàs del braços,

amides, i estableixes el pilar poderós

d'on sorgiran els nervis de la màgia.

I si el llapis d'un dit diu: "aquí",

és aquí on la dansa comença,

sota la volta esplèndida

que has bastit paral·lela del cel.

Salut, constructor de camins,

geòmetra carnal, arquitecte!

Salut, oh pagès radical!

Llaurador impenitent, arada, espiga,

tany vigorós que t'has alçat i granes,

feliç, quadribarrat, a les tardes de glòria.

Tu que cobres la glòria

que has donat al company

amb un petó a la galta!

Dius: "aquí". I és aquí.

I entre els pèls de la cara

neix una rosa mascle.

I riuen entendrides les mares catalanes.

Salut, fill etern,

adoslesent perpetu de carona barbada!

Salut, símbol del goig mental

de les ciències exactes!

Salut, cadell suat,

soldat enjogassat

i subtil estrateg de les batalles!

Tu, l'heroi del present,

per més que els segles passin,

no passaràs amb ells.

Romandràs, quan tu i jo siguem cendra,

vivent en la llegenda de la fama

i en aquesta corona modesta que ara treno,

amb vers balbucejant,

per no entorpir l'esclat meravellós

dels versos certes de les teves passades.

Salut, símbol del goig mental

de les ciències exactes!


Comadira, Narcís. Formes de l'ombra. Poesia 1966-2002. Edicions 62 / Empúries. Barcelona, 2002. Pàgs. 498-500.

Imatge: Joan Brossa-El pais-1986

10 comentaris:

  1. En l'antiga Grècia els competidors olímpics eren herois, però competien contra ells mateixos i no cobraven, i un equip no estava integrat per uns homes que a l'ompidada següent eren de l'equip contrari (per diners, clar). Ben lluny de tots aquests herois.

    ResponElimina
  2. Canviant de tema però seguint amb el contes brevíssims...:
    Tornant cap a casa pensava en 2 títols de novel·les (que en si mateixos són
    com dues novel·les senceres)...

    "Mañana en la batalla piensa en mí" d'en Javier Marías, que sempre l'he trobat un títol impecable...

    i
    "Com vaig buidar la casa dels meus pares" (de Lydia Flem) és trístissim
    i preciós a la vegada...

    ResponElimina
  3. Veient el que va passar dilluns, algú dubta que també es pot fer poesia amb els peus?

    Isabel: no li coneixia aquesta faceta al Comadira. Molt encertat!

    ResponElimina
  4. Segons el diccionari de l'Institut d'estudis catalans:
    "Poesia": Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora.

    I el diccionari de la RAE:
    "Poesía": Manifestación de la belleza o del sentimiento estético por medio de la palabra, en verso o en prosa. Idealidad, lirismo, cualidad que suscita un sentimiento hondo de belleza, manifiesta o no por medio del lenguaje.

    ResponElimina
  5. Tens raó, Toni, són com dos relats brevíssims. Algun dia podríem veure títols de llibres. Deu ser ben difícil aconseguir un bon títol per a una novel·la!

    ResponElimina
  6. Segons el diccionari de l'Institut d'estudis catalans:
    "Metàfora": Figura de pensament que es fa quan s'empra un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella.

    I el diccionari de la RAE:
    "Metáfora": Tropo que consiste en trasladar el sentido recto de las voces a otro figurado, en virtud de una comparación tácita.

    ResponElimina
  7. pau: diccionari de l'IEC
    http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=pau&Id=106946&search=pau
    (m'agrada, sobretot, la segona acepció)

    ResponElimina
  8. i mola, perquè també és nom de noia i de noi...

    ResponElimina
  9. It's remarkable to pay a quick visit this website and reading the views of all colleagues concerning this piece of writing, while I am also eager of getting knowledge.

    Feel free to visit my blog post ... Twitter.com

    ResponElimina