diumenge, 9 de gener del 2011

HISTORIA ARGENTINA. Rodrigo Fresán

Historia Argentina
Rodrigo Fresán
Anagrama Ed.
266 pàgines

Aquest llibre és un puzzle de contes conectats (perquè la vida no és sinó un conjunt de moments connectats com si fossin un puzzle?) enmig d'instants de la dècada dels 70’ i 80’ de la història argentina.
Publicat el 1991, però reeditat aquest any per Anagrama a la seva col·lecció vermella “Otra vuelta de tuerca” (que està molt bé perquè cada llibre va contextualitzat amb escrit de teòrics i especialistes que contextualitzen l’obra i enriqueixen la seva lectura amb un pròleg...) és un microcosmos de personatges que salten d’un conte a un altre, que vénen i se’n van, que ara estan aquí però després seran allà...
Hi ha la guerra de les Malvines, les desaparicions de la dictadura, falsa literatura musical, la prehistòria medieval argentina, moments teenager, biografies de falsos escriptors, els camps de futbol on s’empresonaven els presos polítics...

I en cada moment Fresán es mou de la manera que cada relat necessita: còmica, tràgica, delirant, realista, ciència-ficció...
Tant és així que tot funciona bé (com sempre en totes les obres d’aquest autor) encara que aquest llibre sigui la peça fundacional de la seva obra posterior...
Ple de moments brillants i divertidíssims.
Fresán en bona forma, abans d’entrar en la seva trajectòria posterior on formalment i conceptualment s’anirà abarrocant...

L'autor, juntament amb César Aira i Ricardo Piglia són els millors representants de la narrativa argentina contemporània...
a les
publicat per:

14 comentaris:

  1. Toni F.9 de gener del 2011, a les 22:07

    Fa dies que no obria l'ordinador!!!
    Masses!
    Haviam si em puc anar posant al dia...

    Potser ja ho heu vist (del Babelia d'ahir), però sinó:
    http://www.elpais.com/articulo/portada/huella/libros/elpepuculbab/20110108elpbabpor_3/Tes

    Petons i bon any a totes i tots
    Toni F.

    ResponElimina
  2. icr10 de gener del 2011, a les 13:06

    molt bo l'article
    l'Onze serà l'any de la meua nova prestatgeria
    ja vos contaré

    ResponElimina
  3. elPac10 de gener del 2011, a les 13:47

    Sí. I també el de Vila-Matas recordant la Highsmith (uf, un cognom amb 3 hacs!):

    http://www.elpais.com/articulo/portada/Protegiendo/secreto/elpepuculbab/20110108elpbabpor_48/Tes

    Per cert, que al mateix Babelia hi anava un article sobre la publicació de la nova biografia d'ella que té molt bona pinta:

    http://www.elpais.com/articulo/portada/turbulento/Territorio/Highsmith/elpepuculbab/20110108elpbabpor_27/Tes

    ResponElimina
  4. Isa11 de gener del 2011, a les 13:48

    Hi ha algú que hagi llegit res del Ricardo Piglia?

    ResponElimina
  5. icr11 de gener del 2011, a les 14:02

    Jo estic acabant-me "Blanco nocturno", ja us contaré.
    Aquí podeu llegir el primer capítol

    ResponElimina
  6. Isabel12 de gener del 2011, a les 7:47

    Aqui teniu una interessant entrevista a Ricardo Piglia:

    http://cuadernodeentrevistas.blogspot.com/2008/11/entrevista-ricardo-piglia-uno-escribe.html

    ResponElimina
  7. Sícoris12 de gener del 2011, a les 11:07

    Molt bona l'entrevista, Isabel.
    M'agrada el punt de vista de Piglia pel que fa a la diferència entre l'estil i el to d'un escriptor. També em sembla molt oportuna la seva opinió sobre la llibertat interna per a llegir el que a un li ve de gust quan en té la necessitat.

    En el següent enllaç, trobareu una apassionant conversa literària i virtual entre Ricardo Piglia i Roberto Bolaño:

    http://www.elsilenciero.com/?page_id=1385

    ResponElimina
  8. miu12 de gener del 2011, a les 12:12

    Gràcies Isabel i Sícoris molt interessants els dos enllaços!

    ResponElimina
  9. elPac12 de gener del 2011, a les 13:32

    Amigues, he gaudit molt de l'entrevista i de la conversació via email entre Bolaño i Piglia. Gràcies.

    ResponElimina
  10. icr12 de gener del 2011, a les 13:38

    jo aprofite per a agrair-vos també els dos llocs dels enllaços...

    ResponElimina
  11. Isabel13 de gener del 2011, a les 21:49

    Gràcies, Sicoris. M'agradat el diàleg Bolaño-Piglia.
    Encerten quan diuen que les traductores Constance Garnett i Consuelo Berges son "grandes autoras invisibles".
    Hem de donar més valor a la feina dels traductors.
    En Daniel Najmías tradcutor, ha guanyat el premi "Esther Benitez"...potser és mereix un post.

    ResponElimina
  12. icr14 de gener del 2011, a les 13:31

    Novetats del Piglia:
    Los diarios de Ricardo Piglia, en las páginas de 'Babelia'

    ResponElimina
  13. Isabel14 de gener del 2011, a les 15:40

    icr, molt bé!. Bona notícia.

    ResponElimina
  14. icr15 de gener del 2011, a les 17:43

    FRAGMENTO LITERARIO: NOTAS EN UN DIARIO
    Un detective privado
    RICARDO PIGLIA 15/01/2011

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)