dijous, 27 de gener de 2011

El gelat rosa.- Mercè Rodoreda

- Té, quin vols, el groc o el rosa?
Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó es guardà els diners que ell li acabava de donar i ja servia altres clients tot cridant: "Al bon gelat!..."
Sempre passava igual: quan s'apropava l'hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l'estona que els quedava d'estar junts.
Al parc, al costat d'ella, amb tota la tarda estesa davant, amb l'esplendor del sol, sota els arbres remorosos, estava alegre, comunicatiu. La banda de música tocava l'obertura de Lohengrin: l'havien escoltada religiosament agafats de les mans. Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. Els homes, les dones i els infants semblaven figuretes que caminessin i somriguessin mogudes per algun mecanisme preciós dintre un paisatge artificial fet per a homes de debò.
Quan el sol declinà s'assegueren en un banc verd a l'ombra humida d'un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l'anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible. "Jura'm que no te'l trauràs mai més." Per mirar-se'l, separà els dits, estirà una mica el braç i féu oscil·lar la mà. Pensà amb una secreta recança en la seva mà d'una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica.
Havien sortit del parc i caminaven agafats del braç cap a l'entrada del metro.
- Té, pren el rosa.
Ella l'agafà i sentí com una defallença a les cames. Feren uns quants passos. "Rosa, rosa..." Tot d'una s'estremí i una onada de rubor li pujà fins als cabells.
- Ai, el gelat! -L'havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.
- Vols que te'n compri un altre?
- No.
"... rosa... rosa... de pressa, que no s'adoni de res... Per què et menges les roses? Ens casarem. Hauré de cremar les cartes. Totes... la del 15 de febrer, també... Si pogués guardar-la... amb les roses seques... Et menges les roses? En duia un pom a la mà i ell em besava i rèiem i caminàvem. M'agafava per la cintura. Portava el barret decantat, tenia els ulls brillants. Jo menjava una fulla de rosa. Si sempre menges fulles de rosa et tornaràs rosa. A la nit vaig somiar que naixia d'un tronc vell arrapat a la paret i que m'obria a poc a poc en pètals de sang. M'agafà el braç brutalment: Llença les roses, llença-les. Vaig mirar-lo amb els ulls mig closos i anava queixalant la fulla de rosa... Amor meu... Quan vaig pujar l'escala sabia on era, on anava i per què. Un home d'edat va obrir la porta i s'enretirà per deixar-nos passar. No, no feia olor de res, aquella cambra fosca, amb el paravent descolorit i la catifa esfilagarsada. Sòrdid... i trist. No tinguis por. Quan vaig obrir els ulls vaig veure l'americana al respatller de la cadira i la corbata al damunt, verda, amb ratlles vermelles... Sembla que no es recordi que hem d'enviar les violetes. La directora del taller em va renyar l'endemà perquè vaig arribar tard... Enfilava les fulles morades en un filferro. Que fort que m'estrenyia! Tenia un blau al braç, i m'havia hagut de posar una brusa amb mànigues llargues... Quan tornaré ens casarem, deia a la primera carta. Encara menges pètals de rosa? Les hauré de cremar totes i la capsa folrada de cretona... Les hauré de cremar... I aquest anell que em fa mal al dit... Fa dos anys que no m'escriu, que no en sé res... casat, mort potser... I si tornessis, tornaria... Aquell matí que plorava, la portera em va pujar la llet: són coses de la vida... i pots estar ben contenta que no t'hagi deixat un record... Disset cartes, disset cartes esperades amb deliri, malalta de tant esperar... Per què et menges les roses?
- Què penses? -li preguntà ell mentre baixaven l'escala del metro.
- Jo? No res.

Mercè Rodoreda. Tots els contes
Edicions 62. Barcelona, 1979

14 comentaris:

  1. Molt trist, però preciós.

    ResponElimina
  2. Només recordar-vos que als "Prestatges temàtics", en "Contes" teniu els enllaços a tots els contes d'autor que s'han publicat al nostre bloc. Gràcies.

    ResponElimina
  3. M'agradat rellegir-lo. I quan diu:" Pensà amb una secreta recança en la seva mà d'una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica".
    Si,és molt trist, fins i tot tràgic.

    ResponElimina
  4. Gràcies Sícoris! molt bonic i trist com han dit...

    ResponElimina
  5. no entenc el que diu a la historia, si algu em pot ajudaaar?? gracies

    ResponElimina
  6. Algu em podria ajudaar , tink que fer un treball dakesta historia i no le entees mlt be !! graciees :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a l’amiga o amic que demana entendre la història.
      La història, tal com l’entenc jo, és aquesta: una dona està al parc amb un home que la pretén. Ell, en un principi molt comunicatiu, avançada la vesprada, més trist, li ofereix a ella un gelat de maduixa, rosa. Això a la dona li provoca el record d’un amor que la va deixar, enganyar i oblidar, per allò de que en aquells moments ella jugava amb pètals de rosa i aquell "senyor" jugava a dir-li que si en menjava, de roses. Van fer l’amor en una habitació. I ell se’n va anar, i li escrivia cartes, i li deia que es casarien i això i allò, i que ara ella vol llançar: el nou pretendent li demana relacions amb un anell. I ella recorda, i fins i tot pensa que si tornés l’altre...
      Una història ben senzilla, però que està contada amb mestria, delicadesa, enyorança tristesa... Tot hi té a veure: els colors, l’òpera Lohengrin de Wagner i els cignes blancs, la descripció del paisatge i les persones...
      De tota manera, si has de fer un treball, posa-hi tot allò que et seggerisca el text. Trobe que és el més important. Si el text no et diu res...

      Elimina
    2. no entenc lo de, per què et menges les roses ?? porfaaa k tinkkk k fer el treball i no ho entenkk :))

      Elimina
    3. Jo interprete que ella, en aquell temps, anava amb unes roses i jugant amb un pètal de rosa als llavis. El "senyor", en veure-la fer això, li pregunta Per què et menges les roses? Està tractant de seduir-la mentre li diu coses tendres.
      Com que la literatura és per a interpretar-la, tu pots opinar això...

      Elimina
  7. quina funció fa l'anell i el gelat?? moltes gracies

    ResponElimina
  8. Anònim ho fem al revés???? per tu quina funció fa? jo et diré la meva opinió si primer tu em dius la teva...

    ResponElimina
  9. havera, que les roses son comestibles, per aixo se les menja, ja que diuen que si te les menjes et tornaras com una rosa, bonic i amb bona holor

    ResponElimina
  10. podria ser una bona interpretació, però pots fer servir una mica més la imaginació, més romàntic.... (i ull amb les faltes d'ortografia, olor no va mai amb "h")

    ResponElimina
  11. Em sembla una història ben senzilla i, tot i això, molt ben escrita. La delicadesa amb què escriu l'autora és envejosa. Ja voldria escriure així!

    ResponElimina