Gustav Mahler (Kaliště, Bohèmia –actualment Àustria-, 1860 / Viena, 1911). Per tant, l’any passat vàrem celebrar els 150 anys del seu naixement, i enguany, el centenari de la seua mort.Pianista, director d’orquestra i, sobretot i per damunt de tot, gran compositor.
Com que el seu treball de director el mantenia ocupat durant quasi tot l’any, ell es considerava “un compositor d’estiu”, ja que no podia dedicar-li, a la composició, només que una petita part del seu quefer. Per la qual cosa la seua obra no és tan extensa com desitjaríem els enamorats incondicionals de la seua immensa música:
• Un quartet per a piano i cordes (obra de joventut)
• Nou simfonies completes
• L’adagio de la Dècima simfonia (A partir de 1960, amb aquest adagio i uns quants esbossos més, es van fer unes reconstruccions de la simfonia completa.)
• Uns cicles de lieder, i
• El cant de la Terra
Diré que, com molts altres, vaig descobrir Mahler l’any 1971, quan Luchino Visconti va incloure en l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Mann, “Mort a Venècia”, el cèlebre adagietto de la Cinquena Simfonia i algun fragment de la Tercera. Va ser una revelació. Des d’aleshores no ha cessat de créixer en mi l’anhel per escoltar aquesta música sublim: anar a concerts, escoltar diferents enregistraments en àudio i en vídeo, llegir estudis, biografia...
Si alguna cosa bona tenen aquestes commemoracions és que serveixen per incidir en l’obra d’autors. 2010 i 2011 són dos anys en els que podem gaudir completament de Mahler (Fins i tot la Vuitena, “la dels mil” on el nombre de músics i cantants que es necessita per representar-la s’hi aproxima i és tan difícil de poder sentir en directe, s’ha programat pel territori de l’Estat).
La bibliografia (dissortadament, només en castellà), per a mi, de referència és:
• Bruno Walter, Gustav Mahler. Alianza editorial
• José Luis Pérez de Arteaga, Mahler. Editorial Salvat
• José Luis Pérez de Arteaga, Mahler (renovada i ampliada; amb nombroses dades addicionals ). Editorial Antonio Machado libros
• Federico Sopeña Ibáñez. Estudios sobre Mahler. Editorial Rialp
• Alma Mahler. Gustav Mahler-Recuerdos y cartas. Editorial Taurus
• Theodor W. Adorno. Monografías musicales, Mahler - Una fisonomía musical . Editorial Akal
• Alex Ross. El ruido eterno. Seix Barral ( No diu molt de Mahler, però el situa en la música contemporània.)
• Eugenio Trías. El canto de las sirenas. Círculo de lectores
• Eugenio Trías. La imaginación sonora. Círculo de lectores (Aquests dos últims no tracten solament de Mahler, però hi ha uns estudis filosòfics sobre el compositor que paga la pena de llegir-los.)
Per acabar, res millor que les paraules de la seua muller Alma Mahler, després d'haver perdut, amb només 50 anys, el seu marit: “Gustav Mahler se m'ha anat el 18 de maig. Quantes coses han ocorregut mentrestant. Una vida agitada. Alegries enormes. Avui és la primera nit que dormiré sola en el meu nou domicili... Acabo de trobar a la caixa forta el comiat que em dedica Gustav. Són els esborranys de la Dècima Simfonia. Aquestes tremendes paraules des del més enllà són com una aparició”. (En aquest temps, Alma ja tenia relacions amb Gropius, però la veritat és que va estar al costat de Mahler fins a la seua mort.)
Alma Mahler, personatge interessantíssim, va tenir un affaire amb el pintor Oskar Kokoschkava (La núvia del vent) i va ser esposa, successivament, de personatges notables del segle XX: el compositor Gustav Mahler, l'arquitecte Walter Gropius (creador de la Bauhaus) i el novel·lista Franz Werfel (Una lletra femenina de color blau pàl·lid, La novela de la ópera...).
La núvia del vent. Kokoschka
Moltes gràcies elPac!
ResponEliminanomés falta un poquet de música,
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=bCwSbAjp_dw
gràcies, elPac, per la teva feinada...
o dos poquets
ResponEliminaMahler: Symphony No.7 - Nachtmusik II - Claudio Abbado
Mahler: Symphony Nr.7 -Final fisrt moviment - Claudio Abbado
que així fan tres...
Per mi, la Cinquena Simfonia de Mahler sempre anirà lligada a l'obsessió per la bellesa i a la decadència personal del personatge de Von Aschenbach. Només de sentir les primeres notes, ja m'envaeix aquella sensació de pèrdua i de tristesa.
ResponEliminaIsabel, aquesta entrada sé que t'agradarà: una vegada vares dir que Mahler és un dels compositors que més t'agradaven. A mi, també (si no el que més).
ResponEliminaJo estava esperant aquests aniversaris per poder gaudir de tota la seua música en directe.
Des de fa molts anys que intente d'anar a tots els concerts d'ell que es programen; fins i tot vaig ser un dels "privilegiats" que, aquesta temporada, va assistir al concert de l'orquestra del festival de Lucerna amb l'Abbado amb la 9a simfonia (increïble). Malgrat això encara no he pogut escoltar en directe la 8a (que no és la que més m'agrada, però sentir aquest volum de músics, cors i cantants interpretant Mahler en directe ha de ser per tornar-se boig). Però no, jo no desistesc de poder fer-ho.
Mahler, encara que no té una obra extensa, no te l'acabes.
ElPac, moltíssimes gràcies.
ResponEliminaSóc una fan de Mahler i també una enamorada del Jazz.
Mahler es molt emotiu. La seva música es una reflexe de la seva personalitat i les circumstàncies que varen marcar la seva vida. Saps que va èsser un client de Sigmund Freud?.
La seva obra es un constant canvi de polifonía, ara moments alegres, ara tristos. La 5ª simfonía es brutal, plena de variacions. Aquests contrastos em fan mantenir l’interés quan l’escolto.
Sícoris, Isabel, teniu raó, perquè la seua música va, o almenys Mahler intentava, que anara més enllà del simple gaudi estètic. Diu el filòsof Eugenio Trías en "La imaginación sonora": "Todo se torna simbólico en Mahler. Todas las cosas hablan y cantan sin necesidad de recurso a palabras en virtud de esa transfiguración: los signos dinámicos, las variaciones métricas, los ritmos, las complejidades armónicas, los signos que indican pianissimo o fortissimo, los crescendos y diminuendos, por no hablar de la inmensa flora y fauna de la instrumentación. En Mahler el universo entero ha descubierto en el símbolo la intersección musical entre lo infinito y lo finito, o entre lo sensible y lo inteligible. Un símbolo que no se encarna en imágenes o en iconos, sino en sonidos y voces. El sonido se alza al sentido en virtud del símbolo. Y éste se difracta, en su inmanente hermenéutica, en todos los parámetros del sonido".
ResponEliminaM´ha agradat molt aquest apunt: MAHLER, música i llibres. En relació al músic i la música.
ResponEliminaVull llegir els de l´Eugenio Trías, quan he sentit per la ràdio com els explicava me n´ha fet venir ganes.
De Werfel Una lleta femenina de color blau pàl.lid, ed. 1984 molt bona, per mi.
Imma C.
Recomano el fragment de la mezzo ( crec que es titula ULRICHT) de la 2ª simfonia, la Resurrecció, i tota ella en general, amb un final apoteòsic.
ResponEliminaImma C., gràcies, coneixent-vos, Una lleta femenina de color blau pàl.lid anirà a la meva cistella aquest mateix capde!
ResponEliminaImma C., com dius, tota la 2a de Mahler (Resurrecció) és una preciositat (és difícil dir quina és la millor simfonia, però, per descomptat, la II és una d'elles). El IV moviment que cites, "Urlicht" (llum prístina o primordial) que actualment hi ha tendència a ser interpretada per una contralt és una meravella!
ResponElimina