Incipits

“Al principi, hi havia la paraula, i la paraula estava al costat de Déu i Déu era la paraula.” L’Evangeli de Sant Joan (Trad. Joan F. Mira)

Obres el llibre i... després de les pàgines inicials, algunes blanques i mudes, amb el títol, alguna dedicatòria... les primeres paraules d'un món nou. De vegades, aquestes primeres frases t'atrauen, t'inquieten, t’enganxen, et sobten, t'encisen...
Potser influit pel García Márquez, qui diu que allò que més li costa és escriure el començament d'un llibre, sempre he recorregut amb els ulls àvids aquestes primeres paraules per tractar de veure-hi quelcom... Què passarà després? Què ha passat per arribar a aquesta situació? Et diu de què parlarà la novel·la. Et situa en un món. Què és això? Et planteja un enigma. Et diu des de quin punt comença el narrador...

(Al bloc de LHDL, amb aquestes paraules proposava, jo, el joc d'escriure principis de llibres memorables. Torne a reprendre en el nostre bloc aquest tema que m'apassiona. De moment he escrit les propostes que vam fer els membres dels orfes.)

"L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna..."
***Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (Proposat per: miu)

"El capità MacWhirr, del vapor Nan-Shan, tenia una fisonomia que, quant a les aparences materials, era l'exacta contrapartida del seu caràcter: no presentava característiques marcades de fermesa ni d'estupidesa; ni característiques pronunciades de cap mena; era simplement vulgar, impàvida i suau. "
***Tifó, de Joseph Conrad (versió de Ramon Folch i Camarasa) (Proposat per: miu)

"Murió al amanecer, antes de que se pudiera distinguir un hilo negro de uno blanco."
***Ilija Trojanow. El coleccionista de mundos (Proposat per: miu)

“El día en que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo. Había soñado que atravesaba un bosque de higuerones donde caía una llovizna tierna, y por un instante fue feliz en el sueño, pero al despertar se sintió por completo salpicado de cagada de pájaros.”
***Crónica de una muerte anunciada. Gabriel García Márquez (Proposat per: elPac)

"- Ha arribat Volòdia!- va cridar algú des del pati.
- El nostre Volòdia és aquí! - va xisclar Natàlia, la criada, mentre entrava corrents al menjador - Ai, Déu meu!..."
***Els Nois (Quatre contes Russos), Anton Txèkhov. Diputació de Barcelona (Proposat per: Isabel)

"Aujourd’hui, Maman est morte. Ou peut-être hier, je ne sais pas."
***Albert Camus, L'Étranger (Proposat per: el senyor Boix)

"Querido Marco:
He ido esta mañana a ver a mi médico Hermógenes, que acaba de regresar a la Villa después de un largo viaje por Asia. El examen debía hacerse en ayunas; habíamos convenido encontrarnos en las primeras horas del día. Me tendí sobre un lecho luego de despojarme del manto y la túnica. Te evito detalles que te resultarían tan desagradables como a mí mismo, y la descripción del cuerpo de un hombre que envejece y se prepara a morir de una hidropesía del corazón. Digamos solamente que tosí, respiré y contuve el aliento conforme a las indicaciones de Hermógenes, alarmado a pesar suyo por el rápido progreso de la enfermedad, y pronto a descargar el peso de la culpa en el joven Illoas, que me atendió durante su ausencia. Es difícil seguir siendo emperador ante un médico, y también es difícil guardar la calidad de hombre."
***Memorias de Adriano. Marguerite Yourcernar. Tradc. Julio Cortázar. Edhasa (Proposat per: elPac)

"EL MEU SEXE és un cementiri d'ereccions. El meu sexe és com una cova on vénen a morir les bestioles d'aquests senyors... Com en un cementiri d'elefants, els sexes mascles arriben i hi entren, esbufegant, a vegades ja quasi sense forces. Moren i ja està, tinc al meu damunt, o al meu darrere, o a sota meu, un altre homenot també prop de la mort, esgotat, encara que no ho sembli. El meu sexe és un cementiri d'ereccions."
***Joan-Lluís Lluís, «Cirera», 1996 (Proposat per: il cavaliere rosso)

«"He visto un lugar remotísimo habitado por elefantes regios", había escrito hacía unos años, no muchos, cuando aún pensaba que un grupo de signos, que la cadencia de unas imágenes adecuadamente descritas, que las palabras, podrían salvarlo... y ahora hizo descender los elefantes y depositó sus grandes figuras palpables y apacibles al final de la extensa llanura, donde comenzaba su gran obra...»
***Arturo, la estrella más brillante, Reinaldo Arenas. Montesinos, 1984 (Proposat per: elPac)

"Digueu-me Ismael."
***Moby Dick, Herman Melville (Proposat per: Isa)

"Fue en aquella época cuando yo vagaba pasando hambre por Christiania, esa extraña ciudad que nadie abandona hasta quedar marcado por ella..."
***Hambre, Knut Hamsun(Proposat per: Eduard F.)

"Feia un sol que cremava el cul a les llebres..."
***Solnegre, Baltasar Porcel (Proposat per: Isabel)

"Al despertar en el bosque en medio del frío y la oscuridad nocturnos había alargado la mano para tocar al niño que dormía a su lado..."
***La carretera, Cormac McCarthy (Proposat per: Toni F.)

«Era uno de esos domingos de mitad de verano en que todo el mundo repite: "Anoche bebí demasiado."»
***El nadador, John Cheever (Proposat per: Toni F.)

"Una de les poques coses, més ben dit, potser l'única que jo sabia del cert era aquesta: que em deia Mattia Pascal."
***El difunt Mattia Pascal, Luigi Pirandello (Traducció de Carme Serrallonga) (Proposat per: Sícoris)

"La heroica ciudad dormía la siesta."
***La Regenta, Leopoldo Alas "Clarín" (Proposat per: Sícoris)

"No em recordo ni de la meitat d'aquest conte, i de quasi res del que hi passa de bon principi..."
***Els ulls de Sorra, Joan-Lluís Lluís (Proposat per: Sícoris)

"Las cosas podían haber sucedido de cualquier otra manera y, sin embargo, sucedieron así."
***El camino, Miguel Delibes. (Proposat per: Sícoris)

"En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. "Sí, senyor, com vostè mani". Després pujà la senyora Teresa. Sempre ho feien així..."
***Mirall trencat, Mercè Rodoreda (Proposat per: Imma C.)

«"Nunc et in hora mortis nostrae. Amen".
Com cada dia, havien acabat de resar el rosari. Durant mitja hora la veu reposada del príncep havia repassat els Misteris de Dolor...»
***El gatopardo, Tomasi di Lampedusa (Proposat per: Imma C.)

“Vine a Comala porque me dijeron que aquí vivía mi padre, un tal Pedro Páramo.”
***Pedro Páramo, Juan Rulfo (Proposat per: Isa)

"Jo a la Marianne volia veure-la morta. Volia que es morís, o que algú o alguna cosa la matés perquè jo no tenia ni el valor ni la força per fer-ho. Volia que desaparegués aquella dona que colpejava la mare fins a deixar-la tirada per terra amb sang a la boca. Ho desitjava fins que va passar de veritat."
***L'última hora de l'últim dia, Jordi Soler (traducció de Núria Parés). La Magrana, BCN (Proposat per: icr)

"Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."
***Anna Karènina, Lev Tolstoi (Proposat per: Isa)

"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo."
***Cien años de soledad, Gabriel García Márquez (Proposat per: Sícoris)

"Tot just el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que travessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estrany a la Laura el canvi sobtat de la llum."
***Laura a la ciutat dels sants, Miquel Llor (Proposat per: Sícoris)

"Aún no ha empezado la batalla y la nieve huele a sangre."
***Lo que sé de los vampiros, Francisco Casavella (Proposat per: Sícoris)

"Una gorra de cazador verde apretaba la cima de una cabeza que era como un globo carnoso. Las orejeras verdes, llenas de una grandes orejas que sobresalían a ambos lados como señales de giro que indicasen dos direcciones a la vez. Los labios, gordos y bembones, brotaban protuberantes bajo el tupido bigote negro y se hundían en sus comisuras, en plieguecitos llenos de reproche y de restos de patatas fritas."
***La conjura de los necios, John Kennedy Toole (Proposat per: miu)

"Era un día luminoso y frío de abril y los relojes daban las trece"
***1984, George Orwell (Proposat per: miu)

“Durant molt temps me’n vaig anar a dormir d´hora. De vegades, tot just apagada l’espelma, els ulls se’m tancaven tan de pressa que no tenia temps de dir-me: “M’estic adormint”. I, mitja hora més tard, em desvetllava la pensada que ja era l’hora de buscar el son; volia desar el llibre que creia tenir entre les mans i bufar el llum..."
***A la recerca del temps perdut, Marcel Proust (Proposat per: Eduard F.)

"Avui que estic sola hauria de fer el que ja volia fer la meva mare: tirar una ampolla de salfumant a la buganvília. "
***Isabel i Maria, Mercè Rodoreda (Proposat per: Sícoris)

Entonces -y maldita la falta que hacía ya- llegaron y me preguntaron que qué pasaba."
***El gran momento de Mary Tribune, Juan García Hortelano (Proposat per: Sícoris)

El sol, a través de la vidriera, prenia uns tons morats, blaus, grocs o vermells, segons la petita forma geomètrica que el filtrava, i queia, en diagonal, a la gran sala per reflectir-se en l´ull de la monstruosa "scolopendra martirialis".
*** Les històries naturals, Joan Perucho (Proposat per: Imma C.)

(Ara, ànim, a totes i a tots!)