dilluns, 3 de gener de 2011

10 POEMES DE DESGLAÇ.- Maria Mercè Marçal

Com l’assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se’n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat:
així tornava jo al lloc de l’amor.

via www.barcelonareview.com

5 comentaris:

  1. XII

    Pujaré la tristesa dalt les golfes
    amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
    el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
    I baixaré les graus amb vestit d'alegria
    que hauran teixit aranyes sense seny.

    Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

    Del llibre "Tombant"

    ResponElimina
  2. Per mi, la millor poeta catalana de tots els temps. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  3. Amb totes dues mans
    alçades a la lluna,
    obrim una finestra
    a aquest cel tancat.

    M.M.Marçal

    I.

    ResponElimina
  4. "Com una sola aposta
    al tot
    i al res
    sang i paraula
    i amor..."
    M.M.Marçal

    I.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Encara que mil molles de melangia ballin
      mogudes per fils tristos de pluja sense solc,
      amor, ara et convoco, vol clar de voliana:
      surt del celler on l'oratge ha reclòs el teu vi.
      Que el llevant esbarriï un polsim de revetlla!
      Plana damunt els núvols amb les ales del maig!
      Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,
      al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!
      I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta
      i un doll de serpentines que amanti tot el món..."

      Fragment de Núvols amb corc. M.M. Marçal.

      Els anys i l'enyor i l'amor infinit.

      Elimina