Arthur i GeorgeJulian Barnes
traduït per Albert Torrescasana i Joan Puntí
Angle Editorial, 2007
No us puc dir pràcticament res d'aquest llibre que no digui l'article enllaçat a sota, només manifestar-vos que l'he trobat excel·lent, el ritme, el to, la contraposició de les personalitats dels protagonistes, ambdós tant típicament anglesos i ambdós tant diferents...
Descriu la vida de dos personatges reals a cavall del segles XIX i XX, Sir Arthur Conan Doyle per una banda, líder en molts aspectes de la societat britànica del seu temps, i George Edalji, advocat d'origen mig parsi de l´Índia i mig britànic, una persona molt treballadora, molt estudiosa, escrupulosa, que creu cegament en el sistema britànic i sobretot en les lleis, i que veu com se l'acusa i condemna per uns fets que no va cometre. Sir Arthur Conan Doyle farà una campanya a favor seu que l'acabarà declarant innocent però no del tot, de manera que no se'l compensarà pel fet d'haver estat 3 anys a la presó fent treballas forçats. Arran d'aquest cas, es va crear el Tribunal d'Apel·lació al Regne Unit. Hi ha una crítica al sistema policial que primer tria el culpable i després en monta el cas, al sistema judicial perquè els jutges no són persones prou formades, però també a la frivolitat de A. Conan Doyle quan investiga el cas i no s'ajusta prou a les lleis vigents en el moment, tot i que ho fa amb les millors intencions del món. També hi he vist un homenatge al Dr. Watson en la figura del secretari del Sr. Doyle.
Per un altre costat també es tracten d'una manera força profunda els sentiments dels protagonistes i secundaris, de manera que són els que van donant sentit a la novel·la més enllà dels propis fets.
El to i ritme de l'escriptura/lectura van variant depenent del protagonista, aspecte aquest ben remarcat per l'autor que va titulant cada capítol amb el nom del protagonista.
http://www.elpais.com/articulo/semana/maneras/ser/ingles/elpepuculbab/20070203elpbabese_10/Tes
No havia llegit mai res de Julian Barnes, però segur que no serà l'últim.
(elPac, corregeix-me si he dit cap bajanada!)
tot just l'he acabat aquestes vacances de Nadal. També el meu primer Barnes, que no serà l'ultim
ResponEliminaNo, estimada miu, no has dit cap bajanada; ans al contrari.
ResponEliminaEl Julian Barnes trobe que és un molt bon escriptor (i intel·ligent, que en aquests dies de massa literatura fàcil de consum ja és prou).
Ja et vaig dir que, a mi, m'agrada molt.
Ara, els primers llibres d'ell (ja fa anys d'això, però continuen actuals) em van entusiasmar:
- Flaubert's Parrot (El loro de Flaubert, Anagrama, 1986)
- A History of the World in 10½ Chapters (Una historia del mundo en 10 capítulos y medio, també d'Anagrama, 1997)
Imagine que els coneixeràs, però si no són molt recomanables.
gràcies elPac, és el primer que m'he llegit i m'apunto els que has dit!
ResponEliminaviu i llegeix: t'agraïm la visita.
ResponEliminaTens un blog molt interessant:
http://viuillegeix.wordpress.com/
Felicitats!
Benvinguda Viu i llegeix!
ResponEliminaja saps que estàs a casa teva!
per cert, acabo de fer el tafaner en el teu blog, m'ha agradat molt! (gràcies Isabel per l'enllaç!)
a mi també m'ha agradat molt aquest blog a mil mans. Hi passaré sovint
ResponEliminaDe Julian Barnes us recomano
ResponElimina-The lemon table (contes) en castellà
-The Pedant in the Kitchen (inquietuds culinàries) en català-castellà
Imma C.
Gràcies, viu i llegeix (jo també et visito sovint), aquesta es ca teva.
ResponEliminaImma C., gràcies (me los pido!).
Ara mateix estic començant "El lloro de Flaubert". Des que a L'Hora del Lector van comentar "Madame Bovary", li'n tenia moltes ganes. Ja us explicaré.
ResponEliminaBenvinguda, Viu i llegeix; espero que ens visitis sovint.
Gràcies Imma C!! et faré cas!
ResponEliminaM'he oblidat de dir que "El lloro de Flaubert" és de Julian Barnes.
ResponElimina