Los sufrimientos del joven Werther.- Johann Wolfgang Von Goethe

Curiosament aquesta obra ha estat batejada amb diferents títols en castellà, en les diferents edicions aparegudes durant tot el segle XX. L'editorial Càtedra la va titular “Las desventuras del joven Werther”, l'editorial Gredos li va assignar el títol de “Las penas del joven Werther”, fins i tot la wikipèdia espanyola el titula “Las cuitas del joven Werther”.

He llegit aquesta novel·la en un nodrit i gruixut tom de les obres completes de Goethe, d'unes 2.000 pàgines, en paper-Bíblia i introduït en un auster i insòlit calaix de cartró –que ho contenia a manera de funda- amb les inscripcions de “Goethe I. Narrativa”. Es tracta d'un ingent treball realitzat, a l'empara de les editorials Almuzara i Espasa, sota l'ègida de la Fundación de la Biblioteca Universal (FBU) del Ministerio de Cultura Español i amb el treball dels germanistes espanyols més prestigiosos –entre els quals es troba una gran catedràtica de filologia alemanya de la universitat de Barcelona, anomenada María Luisa Siguan (aquesta professora fa les tasques de traductora, historiadora i comentadora de tota la narrativa Goethiana, i a mi em sembla una dona doctíssima amb un especial do pedagògic en totes les seves explicacions).

L'esmentat volum conté les següents novel·les d’en Goethe:
1.- “Los sufrimientos del joven Werther”
2.- “Los años de aprendizaje de Wilhem Meister”
3.- “Los años itinerantes de Wilhem Meister”
4.- “Las afinidades electivas”
5.- “Conversaciones de emigrantes alemanes”
..........

“Los sufrimientos del joven Werther”

Argument de l'obra:

El jove Werther – estudiant de pintura i ànima sensible - manté una relació epistolar amb el seu amic Wilhem. En les seves cartes li descriu la seva nova vida en un poble –d'un rústic i atàvic germanisme- on diàriament té contacte amb camperols, matrones carregades de fills i sobretot amb una naturalesa que el subjuga en tot moment. En la tercera o quarta carta, Werther li explica a Wilhem el profund impacte que li ha causat haver conegut, en un ball comunal, la jove Charlotte (Lotte), amb qui intercanvia opinions sobre llibres, poemes i apreciacions atmosfèriques. Lotte té infinitat de germanets i germanetes, els quals ella cuida com si fossin els seus fills- a causa de la mort de la mare de tots ells-. Així mateix la noia està promesa amb el jove Albert.
A poc a poc, Werther coneix millor Lotte, l'acompanya a tot tipus de visites i sense adonar-se’n cau profundament enamorat de la jove rústica. Arribat el moment Werther decideix posar terra pel mig i es trasllada en qualitat d'ajudant d'un alt funcionari, a una altra localitat del seu país.
Aquí comença la segona part de la novel·la, la qual s'erigeix en la contra-imatge de la primera. Werther, a la seva nova ciutat es mostra indiferent a la naturalesa, se sent menyspreat per la cort, pel seu superior jeràrquic i –en un sopar burgès- per tota l'alta societat del municipi. Les cartes que Werther escriu a Wilhem estan marcades per una profunda depressió. Per Werther no hi ha més camí que el de tornar a la seva anterior ciutat i –encara que sigui sofrint- seguir en contacte amb Lotte i Albert. El final és el comú del romanticisme alemany de finals del segle XVIII: Werther, en no sentir-se correspost, es pega un tir en el cap i agonitza amb el record de Lotte. El cadàver no és conduït per cap sacerdot, en el seu enterrament, ja que tot suïcida mor en pecat mortal, negant-se-li ser enterrat “en sagrat”.
..........

Werther és un autèntic ésser sofrent, massa hipersensible; fins i tot, abans de trobar la font de les seves desgràcies, ja és una persona marcada per una excessiva afectació de tot allò que l’envolta, característica aquesta que sens dubte ens permet comprendre la seva radicalitat sentimental. La novel·la va ser escrita entre febrer i abril de 1774. Diuen les cròniques socials de l'època que molts joves europeus van mimetitzar el comportament d'aquest heroi romàntic fins al punt de vestir i parlar com ell. Van ser legió els nois de finals del segle XVIII que es van vestir “a la manera de Werther”, amb frac blau i armilla groga. Fins al punt va arribar la bogeria mimètica que molts van decidir llevar-se la vida disparant-se un tret com l'heroi de l'obra.
La novel·la de Goethe pot resumir-se amb una sola frase: és una història d'amor impossible en la qual un jove s'enamora d'una noia que ja té promès. Aquesta situació la va viure en carn pròpia el mateix Goethe quan es va enamorar de la bella Charlotte Bluff. C. Bluff estava compromesa amb un altre home i només va dispensar a Goethe una convencional amistat Goethe va exorcitzar i va superar la seva decepció escrivint probablement la primera novel·la del romanticisme alemany.
...........

L'estudiosa espanyola de l'obra Goethiana, la professora Marisa Siguan, en el citat volum, fa les següents apreciacions de “Los sufrimientos del joven Werther”, que aquí intento de resumir, i els podem enumerar en tres punts fonamentals:

1.- La narrativa del “jo”: L'obra és pionera de les anomenades novel·les epistolars, on es crea la figura del narrador com a ésser individualista subjectiu que bolca el seu procés psicològic i la seva percepció del món a força de cartes i missives. No hi ha cap tipus d'objectivitat per part del narrador. Tampoc no hi ha un creuament de correspondència, sinó que només se'ns mostren les cartes de Werther, ometent les de Wilhem per a, d'aquesta manera, poder intuir-les o presumir-les. En poques paraules, les contestacions de Wilhem representen un fora de camp narratiu intencional. D'aquesta manera Werther es converteix en el primer heroi romàntic existencialista que trenca el concepte de narrador objectiu i neutral. L'anomenada literatura del “jo” troba en aquesta obra la seva carta de naturalesa.

2.- L'obra representa una maduració intel·lectual, per part de Goethe, després d'assimilar dos corrents espirituals en voga en la seva època: El sensibilisme i el pietisme.
El sensibilisme va ser una forma de hiper-emocionalitat humana, emmarcada en l'aprehensió de tot tipus de bellesa, natural o artística. Werther inicia les seves cartes, abans de conèixer Lotte, expressant un marcat sensibilisme cap a tot allò que el circumda (rius, prats, mares, nens etc.).
El pietisme (els pietistes) va ser una branca o derivació del protestantisme luterà alemany (homòleg al metodisme anglosaxó) basada en una relació íntima i intransferible amb Déu, en la qual es deixa via lliure a un tipus de confessionalitat privada. “Los sufrimientos del joven Werther” és pura literatura confessional d'origen “pietista”.

3.- Finalment, Werther és un pioner en l'ús de la literatura com a mirall i reflex dels seus sentiments. Werther llegeix Homer i Ossian, els malinterpreta i finalment els distorsiona, a fi de fer-los seus i justificar el seu acte-immolació. En aquest extrem sorgeix un punt de ruptura amb la forma de lectura anterior, ja que abans de Goethe els personatges de les novel·les llegien solament amb la finalitat de trobar una autoritat moral que els guiés en la dura vida que els havia tocat per sort. Es llegia la Bíblia o els grans filòsofs, per exemple, com a guia moral, buscant l'autoritat intel·lectual del gran home de cultura. Werther llegeix solament com a alleujament personal. De les seves lectures, Werther acaba suïcidant-se – igual que Emma Bovary de les seves -. No és casualitat que Werther i Emma siguin els dos suïcides més cèlebres de la literatura universal. Finalment podem pensar que la literatura mal assimilada pot conduir al desastre.
..........

Sens dubte poden dir-se moltes altres coses sobre aquesta obra de Goethe. Comento telegràficament unes quantes:

1.- Va ser la primera novel·la del Romanticisme alemany.
2.- Va ser menyspreada pels enciclopedistes racionalistes francesos, a causa de l'ús extralimitat dels sentiments i l'absència de racionalitat del protagonista.
3.- Va ser també execrada per l'Església i els sectors religiosos alemanys, per considerar l'obra una incitació a l'adulteri i una clara apologia del suïcidi.

Haver llegit aquesta gran novel·la ha valgut la pena. Jo la recomano totalment.