Una història d'amor i foscor. Amos Oz

Una història d'amor i foscor (A tale of love and darkness)
Amos Oz
Editorial La Magrana, 2002
Traducció de Roser Lluch i Oms



2 fragments...

“ La mare em va dir que amb els anys els llibres podien canviar de la mateixa manera que les persones amb el temps, però amb la diferència que gairebé totes les persones acaben abandonant-te quan ja no poden treure de tu cap profit, ni plaer, ni interès ni sentiment, mentre que els llibres mai no t'abandonaran. Segurament, de vegades tu els abandonaràs, alguns per a molt de temps, d'altres per sempre. Però els llibres, encara que els traeixis, mai no et faran una mala passada: t'esperaran, silenciosos i humils, al seu prestatge. Si cal desenes d'anys. Sense queixar-se. Fins que una nit, quan de sobte en necessitis un, encara que siguin les tres de la matinada, encara que sigui un dels llibres que durant anys has rebutjat, fins i tot esborrat de la teva memòria, ell no et decebrà, baixarà dels seu prestatge per fer-te companyia en un moment difícil. Sense reserves, sense buscar excuses, sense preguntar-se si val la pena, si t'ho mereixes, si encara li importes, vindrà de seguida que l'hi demanis. Mai no t´abandonarà.

(...)

Li vaig acariciar el cabell i les galtes, i la vaig besar, com si jo fos l'adult i ella la meva nena, mentre li deia: prou mare, prou mare, prou, prou, sóc aquí, al teu costat.
Després vam parlar una estona a sota veu, ella i jo. Plorant. I després, quan la dèbil espelma que il·luminava el passadís es va apagar, quan nomès els xiulets del projectils ferien la foscor i feien tremolar la muntanya que estava a l'altra banda de la paret, la mare va posar el seu cap amarat de plors sobre el meu pit. Aquella nit, per primera vegada, vaig comprendre que jo també moriria. Que tots moriríem. Que res al món, ni tant sols la mare, no podria salvar-me. I que jo tampoc no la podria salvar.”