dimecres, 26 de gener de 2011

Una història d'amor i foscor. Amos Oz


Una història d'amor i foscor (A tale of love and darkness)
Amos Oz
Editorial La Magrana, 2002
Traducció de Roser Lluch i Oms



2 fragments...

La mare em va dir que amb els anys els llibres podien canviar de la mateixa manera que les persones amb el temps, però amb la diferència que gairebé totes les persones acaben abandonant-te quan ja no poden treure de tu cap profit, ni plaer, ni interès ni sentiment, mentre que els llibres mai no t'abandonaran. Segurament, de vegades tu els abandonaràs, alguns per a molt de temps, d'altres per sempre. Però els llibres, encara que els traeixis, mai no et faran una mala passada: t'esperaran, silenciosos i humils, al seu prestatge. Si cal desenes d'anys. Sense queixar-se. Fins que una nit, quan de sobte en necessitis un, encara que siguin les tres de la matinada, encara que sigui un dels llibres que durant anys has rebutjat, fins i tot esborrat de la teva memòria, ell no et decebrà, baixarà dels seu prestatge per fer-te companyia en un moment difícil. Sense reserves, sense buscar excuses, sense preguntar-se si val la pena, si t'ho mereixes, si encara li importes, vindrà de seguida que l'hi demanis. Mai no t´abandonarà.

(...)

Li vaig acariciar el cabell i les galtes, i la vaig besar, com si jo fos l'adult i ella la meva nena, mentre li deia: prou mare, prou mare, prou, prou, sóc aquí, al teu costat.
Després vam parlar una estona a sota veu, ella i jo. Plorant. I després, quan la dèbil espelma que il·luminava el passadís es va apagar, quan nomès els xiulets del projectils ferien la foscor i feien tremolar la muntanya que estava a l'altra banda de la paret, la mare va posar el seu cap amarat de plors sobre el meu pit. Aquella nit, per primera vegada, vaig comprendre que jo també moriria. Que tots moriríem. Que res al món, ni tant sols la mare, no podria salvar-me. I que jo tampoc no la podria salvar.

14 comentaris:

  1. Eduard F., uns fragments d'intensa prosa poètica i de temes colpidors: els llibres com a suport de la vida, la mort i la mare.

    ResponElimina
  2. RESSENYA
    Una història d'amor i de foscor. Amos Oz, tràgic, còmic i absolutament sincer. Llibre de memòries que és alhora una saga familiar i l'autoretrat d'un escriptor que va ser testimoni del naixement d'una nació i en va viure la seva història turbulenta. Història d'un noi que creix a Jerusalem als anys quaranta i cinquanta, en un petit apartament ple de llibres en dotze idiomes i rodejat de parents que en parlen gairebé la mateixa quantitat.

    ResponElimina
  3. Aquests dos fragments formen part del tram central i més important de la novel·la d´Oz.
    Amos Klausner (va adoptar el cognom de OZ perque significa ferro en la llengua jueva). La seva mare era una dona jove, jueva centre-europea, mig báltica (Rivno) mig Txeca (Praga), educada a les millors universitats de Checoslovaquia i Hongria, culta i hipersensible. La diàspora a Israel va ser demolidora per a ella. Mai es va adaptar al clima ni al pais ni a la gent. Quan la guerra arab-israelí va esclatar, aquesta fràgil i sensible dona va caure en una gran depressió i el seu destí fou tragic (va acabar suicidant-se). Oz recupera la memoria de la seva mare i amb má mestra crea una obra molt dura, poética sempre. Un cant i elegía d´un Estat (Israel) on molts jueus van anar a viure perque no els volien enlloc (Oz diu que molts van a anar allà directament a morir de pena i solitud). Oz es un gran admirador i seguidor de Sherwood Anderson i la seva narrativa es molt propera al autor de "Winesburg, Ohio".
    "Una historia d´amor i foscor" es una obra mestra, imprescindible per comprendre l´origen del Estat d´Israel. Es un dels llibres amb els que més he gaudit en tota la meva vida lectora.

    ResponElimina
  4. Eduard,

    Benvingut siguis!!!

    Toni F.

    ResponElimina
  5. Fa poc em vaig llegir "La connexió Bellarosa" de Saul Bellows, i tot el que dius a propòsit d'Amos Oz, me l'ha fet recordar.

    Tindré en compte les teves paraules, Eduard, així com el comentari d'elPac, la ressenya dels orfes i la sensibilitat literària dels fragments que has inclòs. En definitiva: llegiré "Una història d'amor i foscor"!

    ResponElimina
  6. Bona tarda Sicoris, Toni F., elPac i demés amics. Molt content de tornar-vos a retrobar. Jo també participava al bloc del sr. Boix amb el nom d´Eduard. No se si em recordeu.

    Sobre Saul Bellow, Sicoris, precisament es tracta d´un autor que admiro moltissim. Només he llegit "El legado de Humboldt" i em sembla una novel·la prodigiosa. No coneixia el titol d´en Bellow que ens comentes.

    L´hi he comentat a un dels teus companys que fa mesos que estic llegint "A la recerca del temps perdut" de Proust (vaig pel tercer volum). Ho faig amb dos traduccions molt bones: una en català de Josep Maria Pinto i un altre en castellà de Carlos Manzano. A resultas d´aixó properament escriuré (ja l´he començat) un article sobre l´experiencia de llegir per primer cop a Proust. Quan el tingui ja us el faré arribar. La lectura de Proust es ambivalent: per un cantó es apasionant i meravellosa pero per l´altre es força complexe i dificil. Jo crec que "A la recerca del temps perdut" es una obra excepcional i qui la llegeix ja mai serà el mateix. Proust tracta temes molt moderns: el pas del temps, la gelosia, la solitud, l´amistad, l´antisemitisme, l´homosexualitat -tant masculina com femenina-, el pas o transició social de l´aristocràcia a la burguesía, l´estatus dels criats o serves dels grans senyors feudals, etc. etc.
    Hi han fragments (alguns els he penjat al meu blog) que he necesitat cuatre o cinc lectures seguides per arribar a copsar tot el seu abast. No se si algú de vosaltres ha llegit aquesta obra i si es així m´agradarà intercanviar opinions.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  7. Eduard: havies de ser proustià a la força! (només cal veure el títol del teu bloc...)

    El tema de "La recherche" ja l'havíem tocat fa un temps (ara mateix no recordo quan, pero elPac en va penjar una ressenya).
    Per la meva part, t'he de dir que no l'he llegit tota perquè considero que per fer-ho cal disposar de temps i dedicar-s'hi amb cos i ànima, ja que no és (ni molt menys) una lectura fàcil. No obstant, és una assignatura pendent que un dia o altre hauré d'acometre.
    Això sí, espero els teus comentaris sobre l'obra (potser seran l'empenta definitiva per reprende'n la lectura).

    ResponElimina
  8. Sícoris: Pots utilitzar el cercador del bloc i trobaràs ràpidament la ressenya d'elPac.

    He intentat llegir "los cuentos reunidos"d'en Saul Bellow i no he pogut. M'avorría molt, la seva lectura era molt feixuga, poc emotiva....

    ResponElimina
  9. il cavaliere rosso27 de gener de 2011, 0:08

    caram, pareix imprescindible...
    gràcies per fer-me tornar a la llibreria, company Eduard...

    ResponElimina
  10. Eduard, jo tinc la versió en castellà, me la van regalar fa uns anys i no vaig poder avançar massa, fa poc fent endreça el vaig retrobar i vaig decidir tornar-m'hi a endinsar però de moment encara no ho he fet... però vist el teu post, el posaré a la pila dels propers...gràcies!

    ResponElimina
  11. Tens raó, Isabel. No m'havia adonat de la innovació que han introduït els nostres benvolguts arquitectes.
    Aquí teniu l'enllaç amb la pàgina concreta on es parla de la novel.la de Proust:

    http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2010/09/la-recherche-du-temps-perdu.html

    ResponElimina
  12. Hola miu,
    Respecte a aquesta novel·la de Amos Oz (en puritat es una obra memorialística o literatura de la memoria) jo vaig comprar la traducció catalana (a part per llegir en català que ja es una rao suficient) perque el cos de la lletra es gran. En el moment que començes a llegir a Oz, poc a poc vas entrant en una mena de familiaritat i finalment acabes sentin-te que formes part de la seva familia. Oz ens descriu a tots els seus parents (tiets, avis, cosins etc) i com aquests es van anar adaptant a la vida israelí. El cos central de l´obra es el txoc o cop terrible que va suposar per europeus d´una centre-europa gelida, germánica i eslava, tenir que viure en un pais sec, xafogos, desertic i a sobre plé de arabs assedegats de sang jueva. Aquest brutal contrasta va acabar amb la vida i salut de molts jueus europeus.
    Al mateix temps Oz es rebela contra aixó i sent jove s´apunta a un kibutz per convertir-se en un treballador manual i un agricultor. La cultura i la literatura serà per a ell una via d´escapament que li salvarà la vida.

    ResponElimina
  13. Una història d´amor i foscor és un llibre preciós. El primer fragment que has triat i un altre que li diuen al nen que a partir de les aleshores tindrà un prestatge per als seus llibres em semblen immensos.
    Imma C.

    ResponElimina