EL SUNSET LIMITED. Cormac McCarthy.

El Sunset Limited
Cormac McCarthy.
Mondadori Ed.
96 pàg.
Trad. de Luís Murillo Fort.

Vale, he de reconèixer que no puc ser parcial amb en McCarthy perquè és un dels 4 o 5 escriptors meus preferits, i que tot i que aquest "relat" és una anomalia dins la seva obra (perquè en certa manera és una obra de teatre...) o una "obra menor" donada la seva extensió, haig de dir, i molt content, que és, però, un McCarthy de primera!!!

Si heu llegit coses d'en McCarthy ja sabreu que no és un autor fàcil ni còmode. Aquí tampoc.
És dur i sec com sempre.
En aquest relat només hi ha dos personatges dins una cuina. Enrraonant. Tot el relat és un diàleg.
Un home negre ("NEGRO") que acaba de salvar d'un suïcidi a un altre ("BLANCO") impedint-li que es tirés a la via quan passava el SUNSET, del títol...

És una conversa al voltant de la fè i la creença en un Déu superior. El negre sempre donant arguments i el blanc resistint-se. També podria ser com una espècie de combat entre la raó i els sentiments...
Té una lectura (suposo que als USA sobretot) que és el negre (ex-presidiari) el salvador i el blanc (professor universitari) el que escolta des d'una posició de rendició...

"NEGRO: Bueno, profesor, y ahora ¿que hago con usted?
BLANCO: ¿Por qué habría de hacer nada?
NEGRO: Ya se lo he dicho, hombre. A mí que me registren. Esta mañana cuando he salido de aquí para ir al curro usted no entraba en mis planes. Y ya ve.
BLANCO: Eso no significa nada. Lo que sucede no necesariamente ha de tener otro significado..."

Sempre és un NEGRO-BLANCO-NEGRO-BLANCO...

M'estaria hores parlant de McCarthy perquè el trobo un autor superior; com una espècie de Shakespeare  del nostre temps amb les seves últimes obres ("No es país para viejos", "La carretera"...).  Sempre té un Tema (així en majúscula) i l'estil que sempre és molt sec i mínim; cosa que aquí al "Sunset Limited" s'anul·la en benefici de la força del diàleg...

[Després em vaig enterar que l'HBO havia fet una pel·lícula d'aquest relat (No m'estranya perquè tenien ja la feina mig feta...)]

És molt curt. S'ha de llegir a poc a poc perquè fa pensar molt.
(Ideal per Clubs de Lectura!)
Però molt bò!