TRES HISTORIAS EUROPEAS.- LOLITA BOSCH

LOLITA BOSCH
TRES HISTORIAS EUROPEAS
DEBOLSILLO, 2006

• Fitxa de l'autora a l'Editorial Empúries
• El lloc web de l'autora
• El llibre a la tv3
• El llibre al google books

Tres històries, tres moments molt bons:

1.- Pre-lectura:
Em van dir que era un llibre molt bo, encara que friki. I m'ho van regalar (gràcies). No havia llegit gens encara de l'autora.

2.- Lectura:
Tres relats en un llibre que has de començar amb cura perquè quan comences és difícil deixar de llegir.
El títol del primer, Pingüins, em va recordar als orfes. Una història en tres capítols independents però inseparables. Et sona la història d'una noia cega, sorda i muda, la seva professora i el miracle, però Lolita encaixa tres visions de la trama en una novel·la curta poderosa que la fan completament nova.
El segon, més curtet, et fa entrar en Auschwitz quan ja ha estat alliberat. I no està clar si te'm surtiràs.
El tercer explica la cruenta victòria del record sobre l'oblit de la supervivència. No dic més. 

3.- Post-lectura:
A mi Lolita m'ha fet no ser conscient del viatge cap al treball pels matins, quasi passar-me de parada en l'autobús al anar i tornar, i arribar a casa corrent para continuar llegint fins acabar. 
Tres històries europees segurament no pretén reflectir el caràcter del nostre continent:
- antic, emprenedor i cruel
- dolorós, enamorat i cec
- per casualitat curatiu, per la seva història necessitat de tancar la boca i per que així és la vida, emergent com el dolor.

Tres moments, un gran llibre. Ja no tinc molt clar quin significa ser europeu avui, després de la vaga general i després de llegir a Bosch. Sé que no m'agraden les històries explicades pel sofriment que veig en cadascuna d'elles. Però m'encanta com estan explicades, la seva estructura, la seva força i la seva valentia.

No coneixia a Lolita. Llegiré més d'ella.

[...] y Elisa Kiseljak ha comenzado a leer sin sus compañeros, sola. Ahora la vida es distinta. a Elisa Kiseljak leer en silencio le hace sentir algo extraño e incómodo en el estómago, como una amenaza dormida que dura mucho rato. Pero tiene que acostumbrarse, quiere hacerlo. A lo mejor podría sentarse a su lado mientras lee para sentirse menos sola. Piensa que quizá alguien la tiró cuando papá vendió la casa, junto con el columpio, y seguro que también tiraron la lámpara plateada del techo. Le gustaría tener la muñeca como recuerdo de su infancia. Aunque ahora que se siente un poco mayor, para qué necesita ella una muñeca. Ahora habla de libros con papá y se gasta su dinero en volúmenes de segunda mano. Y poco a poco va juntando una biblioteca que tendrá que dejar en casa de mamá cuando se haga mayor del todo y se vaya a estudiar al extranjero. Se irá muy lejos y se quedará mucho tiempo. Y mientras, mamá le guardará los libros. [...]