Richard Yates
Revolutionary Road
Traducció de Josefina Caball
labutxaca - Proa, 2010
labutxaca diu:
Ambientada en l’aparentment feliç però opressiva dècada dels cinquanta,Revolutionary Road és un retrat commovedor d’un matrimoni que s’esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida.
Text de contraportada
Revolutionary Road explica la història de Frank i April Wheeler, una parella jove plena de vida i de futur que viu amb els seus dos fills en una caseta idíl·lica en un suburbi de Connecticut, a Nova Anglaterra. Ambientada en l’aparentment feliç però opressiva dècada dels cinquanta, Revolutionary Road és un retrat commovedor d’un matrimoni que s’esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida. Richard Yates descriu amb una claredat enlluernadora les interioritats de l’ànima. Guiats per ell, descendim fins al fons de nosaltres mateixos i ens encarem amb la nostra humanitat.
L’adaptació cinematogràfica de Revolutionary Road, amb què Sam Mendes ha donat a conèixer al gran públic una novel·la que des de fa mig segle és una obra de culte als Estats Units.
Els somnis i la realitat.
Sempre he pensat que els americans d'USA són un gent molt rara.
El somni americà es converteix en la lluita per aconseguir un treball a la ciutat, una esposa que permeti generar descendència, una caseta als afores per poder criar als fills, una estructura familiar que no va més enllà de la criança, una facilitat d'accés a la destrucció tremenda...
Les relacions personals estan basades generalment en la psicoanàlisi (almenys sempre hi ha algun element amb problemes de salut mental), unes ciutats de grans gratacels (però per viure es construeixen casetes de fusta amb jardí), veïns que es demanen i fan favors (però sense mantenir una veritable amistat)...
Revolutionary Road està escrita a finals dels cinquanta. Hem vist moltes pel·lícules d'aquesta època: feliç, opresiva, post-bèl·lica, expansiva... Però la història que explica segueix sent actual: dos joves que es fan majors, unes obligacions que aparquen els somnis, un "respecte" a la vida que coqueteja amb la mort...
Què poc que m'agraden els americans...
El llibre, però, està ben explicat, té tensió dramàtica, el final és coherent i dur...
La traducció és bona.
I és un llibre que es pot llegir en l'autobús (i les edicions de labutxaca ho faciliten).
Va ser el regal d'un bon company. Gràcies.
Hi ha aquesta idea molt maca, i aterradora al mateix temps, d'apostar-ho tot per una persona però que llavors sigui un error...
ResponElimina(Crec que l'autor de la novel·la, en Yates, escrivia discursos al president Kennedy...)
Pots dir-li al company que et va regalar un llibre boníssim (i molt dur!)