LA PARELLA PERFECTA (conte i concurs primaverals)

"Quin avorriment, la vida perfecta de la gent perfecta, l'herba suau, el jardí ben cuidat, mai ni massa fred ni massa calor, sense problemes de cap mena...", van pensar durant molt de temps abans d'anar-se'n. No estan acostumats a caminar descalços per un terreny tan àrid, les predretes se'ls claven: l'aspror és una sensació nova. A mesura que s'allunyen l'herba està cada vegada més seca, per bé que aquí i allà es veuen racons amb aigua que brolla, rierols amb vores fèrtils i prats. Fora del Paradís, no hi ha el desert.
A fora... s'ho han preguntat tantes vegades, que ara tot els sorprén. La monotonia del lloc perfecte, el tedi de no tenir res a fer, tants anys... ¿Què en dirà, aquella Veu, quan s'adoni que no hi són? ¿Quines tafaneries s'inventaran? Que són uns desagraïts, això és segur, però, tret d'això, ¿què més? No ho saben... Però és que n'estaven tips, els tractaven com a nens petits. No els calia fer mai cap esforç, no els calia mai superar cap entrebanc. Sort que van poder suportar aquella felicitat forçada sense tornar-se bojos. Han fet dues bosses amb fulles de parra i lianes per tal de carrejar una mica de menjar, pomes, sobretot, que la temporada acaba de començar. ¿Què en diran, d'ells, ara que ja no hi són...?
No ha estat una criaturada, no. Li ha demanat mil vegades a la Veu si podien fer alguna altra cosa que jeure i passar-s'ho bé, però mai no els ha contestat. semblava perplexa. ¿Com podia ser que no li agraïssin viure en el millor dels mons possibles?
"Ja ho veurem, què farem...", "Ja ens en sortirem...", "No pot estar tot tan malament i, si ho està, això ho tenim tan vist...", "És que, si tot continua sent tan perfecte, els que acabarem malament serem tu i jo", es deien l'un a l'altre, fluixet, perquè no els sentís.
Busquen un lloc per passar la nit, aviat és farà fosc. Adam s'ha entossudit a tirar per un camí que a ella no li sembla bé, massa pedregós. Ensopega i es fot de lloros. Ha exclamat alguna cosa malsonant i estranya, és la primera vegada que Eva sent quelcom semblant. Adam s'ha fet mal però riu.
Eva també. "Costa, això. Però potser serà més divertit", pensa.

Vilaweb: Francesc Serés i els caçadors solitaris
Un dels narradors més destacats d'avui, publica 'Mossegar la poma'

Podeu escoltar-lo llegint-ne el primer relat, dins la sèrie Escriptors.TV