dimecres, 28 de març de 2012

Una temporada para silbar, IVAN DOIG

Una temporada para silbar
Ivan Doig
traducció de Juan Tafur
Libros del Asteroide 2011

Contraportada
“No cocina, pero tampoco muerde”. Así comienza el anuncio en el que Rose Llewellyn, una viuda de “buenas costumbres y disposición excepcional”, se ofrece en el otoño de 1909 como ama de llaves; la frase capta de inmediato la atención de Oliver Milliron, un viudo con tres hijos y poca maña en las tareas domésticas, que la contrata para poner un poco de orden en su casa de Marias Coulee, Montana.
Y así comienza también la inolvidable temporada que Rose y su hermano Morris, un dandi sabelotodo, pasarán en este pueblo de granjeros. Cuando la maestra local se escapa con un predicador, Morris se verá obligado a aceptar su puesto; sus particulares métodos de enseñanza marcarán para siempre a los jóvenes alumnos de la escuela rural. Ni ellos ni la familia Milliron ni el pueblo de Marias Coulee volverán a ser los mismos tras la llegada de Rose y Morris.
Ivan Doig está considerado como uno de los mejores cronistas contemporáneos del Oeste americano, alumno aventajado de autores como Wallace Stegner o Norman Maclean. Una temporada para silbar es una de sus mejores novelas, fruto de su particular manera de entender la vida y la imponente naturaleza de Montana

Enllaç amb l'editorial, on hi trobareu enllaços al web de l'autor, a crítiques i a les primeres planes


És un llibre encantador, d'aquells que entren suaument. Explicat en primera persona, el protagonista recorda la seva infància i adolescència en un petit poblet de Montana, la mare morta feia poc, la relació amb el seu pare i amb els seus germans, amb els amics, amb la senyora que els té cura de la casa, amb el nou mestre... és un llibre d'amor, d'amistat, d'aprenentatge... amb una clara defensa de l'escola rural i de l'ensenyament com a mecanisme per obrir nous horitzons. Evidentment no tot són flors i violes, l'intríngulis inclou situacions diverses, però que són tractades amb la mateixa elegància que la resta, sense crueltat.

2 comentaris:

  1. Miu

    Gràcies per l'entrada!
    Tots els d'aquesta editorial me'ls compraria sempre!
    Cada cop que n'he llegit algun no fallen mai. Són impecables.

    Com diuen els Orfes:
    A la cistella!!

    ResponElimina
  2. Cada lector llegeix els seus llibres.
    I en compartir llibres, compartim una mica de nosaltres mateixos, de la nostra forma de veure el món, de la nostra forma d'afrontar les relacions amb els altres, del nostre estil per construir la vida.
    La descripció de miu, i la seva recomanació, són exactes: un llibre encantador, que entra suaument.
    Però també és un llibre d'amor cap a l'ensenyament i l'aprenentatge. Un llibre sobre la màgia del coneixement i el contagi de les ganes de saber. Un llibre sobre el compromís de l'encaixada.
    Com diu Toni, una altra delícia del catàleg de Llibres de l'Asteroide.
    Gràcies, miu, segueixes sent una Halley, com el cometa, però, gràcies al cel, més freqüent.

    ResponElimina