dilluns, 12 de març del 2012

Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m'invento i les coses que he somiat. ANNA ROIG

Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m'invento i les coses que he somiat
ANNA ROIG
Il·lustrat per Clara-Tanit Arqué
Columna, 2012

Text de contraportada
“M’agrada explicar-me la meva vida: n’agafo trossos de veritat, els deformo, els disfresso, els barrejo, els desplaço en el temps i l’espai, els amplio, els encongeixo... Com un mag, transformo la meva vida en la vida d’algú altre, així es fa més fàcil d’explicar”.
Això és el que fa l’Anna Roig quan fa cançons: agafar trossos de la seva vida real i transformar-los en una història, una reflexió, un desig, un acudit... I arriba a transformar tant aquests trossos que, de vegades, fins i tot alguns deixen de tenir cap tipus de similitud amb la realitat de la qual els ha tret.
En aquest llibre cohabiten petits textos ben diferents. Alguns volien ser cançó però no han arribat a ser-ho, d’altres han estat creats expressament per ser dins un llibre i ser llegits, i n’hi ha un, només un, que ha estat transformat en cançó expressament per a l’ocasió!
I per il·lustrar aquests trossos de veritat que l’Anna pensa, s’inventa o somia, qui millor que la Clara-Tanit –gran experta a traduir en imatges l’univers de l’Anna, després d’haver il·lustrat i creat l’estètica dels dos discos de l’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien–, que n’ha fet una reinterpretació personal.

Un bombonet de pensaments, somnis, contes, pomes,  una cançó... dolç de llegir i d'escoltar, amb unes il·lustracions que s'hi adapten d'allò més.

dos bocins:

Ha descobert el meu secret.
M'ha mirat i m'ha dit: papallona!

Com ho ha sabut?
Com ha sabut que tinc ales?

Potser perquè ell té la màgia i la llum del sol a la
     mirada.
Potser perquè ell un dia va ser flor i jo el rondava.


És difícil saber en quants somnis he estat,
però de tots els coixins
que he trepitjat de puntetes, petitona, a mitja nit,
el que he preferit
ha estat aquell on resposa el teu cap,

quan m'has deixat actuar
en alguna escena dels teus somnis.

I estan a prop, ben a prop,
de la capçalera del teu llit
he pogut ser, per uns instants,
la gran estrella de les teves nits.


Us deixo el vídeoclip de la seva cançó del bigoti vermell!



Aix, és que aquesta noia m'encanta!!!


4 comentaris:

  1. Aquesta il·lustradora és molt bona!
    Ja havia vist algun llibre seu i sempre és molt fina i naïf!

    La noia que canta tothom diu que és boníssima.

    A la cistella!

    ResponElimina
  2. ...oroneta asssssssessssssssinnnnnnnna...
    m'encanta
    a la cistella també...
    (gràcies, miu)

    ResponElimina
  3. per a qui no ho tinga clar encara:
    Anna Roig a L'última troballa

    ResponElimina
  4. És un llibre d'una dona que escriu cançons.
    Regala pensaments, sentiments, imatges... però sobretot, vida.
    La il·lustracions són iguals que el text: directes, senzilles, efectives... vives.
    Gràcies, Miu, una magnífica troballa.

    ResponElimina