LAS CRÓNICAS DE LA SEÑORITA HEMPEL. Sarah Shun-lien Bynum

Las crónicas de la señorita Hempel
Sarah Shun-lien Bynum
Asteroide Ed.
261 pàg.
Trad. de Gabriela Bustelo.

Vàries històries del dia a dia d'una professora de llengua de setè.
A dins les aules i a fora, sobretot perquè ens porta a escenes i records de la seva infància i joventut...

Aconsegueix no ser el típic llibre de professora guapa dins una escola d'inadaptats i es converteix en una deliciosa història de professora amb sentiments. Suposo que perquè l'autora ensenya l'interior del personatge i també l'ensenya fora de les aules amb la familia o amb la parella.
"...Tenía una señora egoístona dentro que no quería ver crecer a ninguno de sus alumnos (...) pero, al mismo tiempo, era incapaz de imaginarlos sin ser lo que eran en ese preciso momento, es decir, tal y como ella los conocía. Si hubiera estado en sus manos, les habría dejado en secundaria para siempre."

Hi ha molt moments genials com quan van d'excursió a la platja amb la classe o quan el cap de departament li diu:
"-Tú no eres profesora de lengua -la corrigió el señor Meacham-. ¡Enseñas a tus alumnos a leer, a escribir y a pensar con sentido crítico!"
O quan parla de petita amb un desconegut per telèfon o quan explica que els professors van cada divendres a fer copes a un pub prop de l'escola...
I el final del llibre també és molt macu en una escena on troba una antiga alumna anys després...

No m'atreviria a dir que és una novel·la excel·lent, li posaria un 8 o un 8'5, però et deixa un molt bon regust, i dies després encara la recordes amb agradat, cosa que suposo que és bon senyal...