James Woodall
Muchnik Editores
2002
195 pàg.
Trad. de Marina Widmer
No sóc fan dels Beatles o sigui que he llegit aquest llibre amb imparcialitat.
I de fet no és un llibre sobre el famós grup anglès sinó sobre la relació de la llavors desconeguda artista japonesa amb el cantant del grup que va arribar a ser "més famós que Jesucrist"...
La història ha atorgat sempre a Yoko Ono el paper de "qui es va carregar" el grup, però segons explica James Woodall aquí, John Lennon estava cremat i agobiadíssim amb la seva excessiva popularitat i fama i ja decidit i disposat a trencar amb el quartet per iniciar una carrera en solitari.
O sigui que potser va ser el destí que va creuar aquestes dues vides per fer-se trobar en el moment just en el lloc indicat.
Es van conèixer en una galeria d'art i un mes després ja éren inseparables.
Després la seva vida conjunta, ja instal·lats a Nova York, tindria continuats alt-i-baixos, igual que la carrera musical de Lennon; adiccions conjuntes a drogues; un nou concepte d'entrevistes nus al llit per la premsa, que van inventar ells dos per deliri dels seus crítics...
I a principi dels 80' quan havien superat tot un cúmul d'adversitats i decepcions; s'estimaven i enfocaven junts amb tranquil·litat una nova dècada i tal, va un fan sonat i li dispara a Lennon davant la porta de casa seva després de demanar-li un autògraf...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada