Rudolf Brazda. Mulhouse, finals dels 40
El 3 d’agost de 2011 moria Rudolf Brazda, el darrer supervivent conegut dels camps de concentració nazis que es va veure obligat a “lluir” el triangle rosa sobre el seu uniforme, en el camp de Buchenwald. L’octubre del mateix any, apareixia a les llibreries Rudolf Brazda. Itinerario de un triángulo rosa, de Jean-Luc Schwab, publicat per Alianza Editorial. Poc després es publicava una altra biografia titulada Das Glück kam immer zu mir. Rudolf Brazda: Das Überleben eines Homosexuellen im Dritten Reich (La sort sempre tornava a mi. Rudolf Brazda: la supervivència d’un homosexual en el Tercer Reich), escrita per Alexander Zinn, que té previst, també, la realització d’un documental.
En el llibre, Brazda relata la seva pròpia biografia de la mà Schwab. El 8 d’agost de 1942, amb 29 anys, arribava detingut a Buchenwald. Al braç esquerre li van tatuar el número 7952. Quan va ser alliberat el camp, era un dels presos més antics dels restaven vius. Després de la relativa permissivitat que va representar la República de Weimar, l’arribada dels nazis al poder, l’any 1933, va representar l’inici de les lleis contra aquest “mal contagiós” per “preservar la raça ària”, amb condemnes que podien arribar fins als 10 anys de presó, abans que no es decidís enviar els homosexuals directament als lander, on els triangles roses van ocupar el lloc més baix en la jerarquia dels presoners, al mateix nivell que els jueus, els gitanos i els zíngars.
El relat de Brazda no difereix gaire dels testimonis que altres supervivents ens han deixat sobre l’horror i la pèrdua de la dignitat humana. Només caldria afegir les vexacions afegides per la seva condició sexual. Una condició, però, que era compartida per tots aquells presoners que conservaven prou ànim per satisfer la seva libido (sempre i quan no fossin descoberts pels SS), si més no mentre no es van instal·lar bordells amb recluses, com és el cas de Ravensbrück a partir de 1943.
Però els favors sexuals també eren reclamats pels kapos i altres jerarquies dins del camp, i en molts casos el presoner, al qual s’anomena puppenjunge (“jove nina”), podia passar a ser una propietat exclusiva.
Brazda va tenir la sort no només de salvar la vida, sinó d’evitar caure en les mans dels carnissers que utilitzaven els presos per fer experiments “mèdics”. Per exemple, el metge danès Carl Vaernet investigava la possibilitat de canviar l’orientació sexual. En deien “inversió de polaritat sexual”, i consistia a implantar una glàndula artificial a l’anus del pres per injectar hormones masculines a l’organisme.
L’instint de supervivència a vegades aconsegueix nivells que ens poden sorprendre. Se’ns fa difícil entendre com es pot suportar tant patiment envoltat d’un dolor inhumà i de la mort arbitrària; del Mal en estat pur. Brazda va viure 98 anys, cinquanta dels quals els va compartir amb la seva parella Edi. Si és cert que alguns supervivents no van poder suportar haver sobreviscut, i es van llevar la vida (és el cas de Primo Levi), també ho és que molts d’ells han tingut una vida longeva. Brazda explica: “Ho he conegut tot: des de la repressió més innoble fins a la gran emancipació d’avui [...]. He tingut una vida feliç i pletòrica. I si l’hagués de tornar a viure, no hi canviaria res, ni tan sols Buchenwald!” Fins el darrer dia les llàgrimes no van deixar de vessar dels seus ulls i de tots els supervivents, però el seu testimoni, escrit o presencial, és una lliçó.
Gràcies, Enric, per la teua segona entrada (ja veus que els orfes estem una miqueta callats!),
ResponEliminagràcies, també per la teua entrada (per cert, esperem que el títol siga veritat, i ja no siga discriminat ningú per cap condició seua, de naixença, de sexe, d'identitat, de clase, etc.),
i gràcies per seguir amb nosaltres, amic!
Una experiència terrible, i malgrat la seua afirmació, "I si l’hagués de tornar a viure, no hi canviaria res, ni tan sols Buchenwald!", molt difícil de digerir. L'anotaré, el llibre, però trobe que m'esperaré a llegir-lo quan el meu ànim no estiga per terra! Mercès per la recomanació, Enric.
ResponEliminaEnric
ResponEliminaMolt bona entrada!
Gràcies a tots pels comentaris. És un plaer col·laborar amb vosaltres. A més, Els Orfes del Senyor Boix estan d'enhorabona havent arribat a la fase final dels Premis Bloc Catalunya, final a la qual Bereshit també ha tingut la sort d'arribar-hi. Senyal que estem fent una feina que, si més no, arriba a la gent.
ResponEliminaelPac, l'afirmació de Brazda "I si l’hagués de tornar a viure, no hi canviaria res, ni tan sols Buchenwald!", malgrat ser tan dura té el seu sentit: renunciar a qualsevol part de nosaltres ens faria ser algú a qui no reconeixeríem. La tragèdia, en el sentit grec del terme, és potser el més irrenunciable de l'existència.
Com sempre, un bon apunt i una informació ben completa.
ResponEliminaNo coneixia ni el personatge ni el llibre. Bona ocasió, doncs, per fer dos tirs amb una pedra. És fàcil de trobar, aquesta biografia? Ho dic perquè no em sona gens d'haver-la vist, i potser és que en van fer una tirada curta i no l'han divulgat gaire.
Gràcies, Sícoris!
EliminaSí que es pot trobar el llibre: Alianza Editorial el va editar el 2011. A la Casa del Llibre el tenen en existència.
Gràcies Enric, coincideixo amb la resta dels orfes! una gran entrada!
ResponEliminaI moltes felicitats per ser finalista als premis Bloc!
I felicitats als Orfes!
Elimina