John Connolly
Edit. Bromera
Com diu l'amiga Sícoris, la meua cistella-llista de llibres pendents per llegir està plena a vessar, però allò de les cireres que n'agafes una i... se'n van enganxades al darrere d'altres. I si damunt s'interposa per davant una cirerereta d'un dels autors que estàs esperant el pròxim llibre per llegir; ja se t'ha desbaratat tota la planificació o aquell que tenies a l'aguait.
I com que el Connolly, de moment, no m'ha defraudat mai (hi ha de novel·les millors i de no tan bones, però sempre amb un alt nivell de novel·la negra negra) i Bromera acaba de publicar l'última, doncs és necessari llegir-la ara.
De nou ens trobem amb una apassionant història, amb grans dosis d'intriga, drama, acció i, com en la majoria d'històries del Connolly, amb el component sobrenatural sempre planant per sobre. I, com sempre, el mal és present en tota l'obra. Els corbs, aquestes aus negres, malignes, que miren des de les branques dels arbres i que condueixen els llops sobre les seues preses, són els símbols dels personatges d'aquesta última entrega del Connolly.
Com quasi totes les novel·les d'aquest autor, si t'agrada la negror, la intriga, la personificació del mal... no podràs deixar-la sense acabar-la.
I com que el Connolly, de moment, no m'ha defraudat mai (hi ha de novel·les millors i de no tan bones, però sempre amb un alt nivell de novel·la negra negra) i Bromera acaba de publicar l'última, doncs és necessari llegir-la ara.
De nou ens trobem amb una apassionant història, amb grans dosis d'intriga, drama, acció i, com en la majoria d'històries del Connolly, amb el component sobrenatural sempre planant per sobre. I, com sempre, el mal és present en tota l'obra. Els corbs, aquestes aus negres, malignes, que miren des de les branques dels arbres i que condueixen els llops sobre les seues preses, són els símbols dels personatges d'aquesta última entrega del Connolly.
Com quasi totes les novel·les d'aquest autor, si t'agrada la negror, la intriga, la personificació del mal... no podràs deixar-la sense acabar-la.
Gràcies elPac, de joveneta, molt joveneta, vaig llegir molta novel·la negra, conforme m'he anat fent gran l'he anat apartant de la meva vida, però si una cosa tinc clara, és que el dia que hi torni rellegiré les teves entrades una per una, per tal de fer la millor cistella negra!
ResponEliminamoltes gràcies!!