¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio? - G. Perec

¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?
Georges Perec
Traduc. al castellà de Marisol Arbués i Hermes Salceda
Ed. Alpha Decay

Encara que a la contraportada diu que és "una de les últimes novel·les inèdites de G. Perec en llengua castellana", és només una "novel·leta", un deliciós conte d'unes 80 pàgines. Però Perec sempre ens sorprén, sempre.

La història és ben senzilla: Un grup d'amics (d'aquells intelectuals que es reunien al Montparnasse del París dels anys de la Guerra de la independència d'Algèria) intenten que un company de "mili" d'un d'ells siga reclutat per anar a la guerra. La crítica de la societat és subtil però implacable, sobretot per als estrambòtics "intelectuals".

És una lectura molt àgil, còmica, i molt moderna per a ser d'aquells anys; el narrador interpela el lector, no recorda ni el nom del personatge a salvar i cada vegada li diu d'una manera, parla i reflexiona, es contradiu, s'equivoca, es repeteix, indica al lector que pot fer una pausa i seguidament  li diu:
"Permitidme recordar a grandes rasgos lo que vuestro cerebro ha podido, o habría podido, o hubiera debido almacenar:
En primer lugar: que hay un individuo llamado, quizás aproximadamente, Karacosa, que se niega a irse al Mediterráneo (no estoy seguro de que se escriba así) mientras las condiciones climáticas sean las que son.", etc.

En acabar la narració, com és habitual en Perec amb els seus índexs i enumeracions, arriba "El índice de las flores y ornamentos retóricos y, más exactamente, de las metábolas y las parataxis que el autor cree haber encontrado en el texto que se acaba de leer", les llicències poètiques, retòriques que ha trobat o s'ha inventat o que anomena però no sap on n'hi ha... Llàstima que no acaben i posa un etc. a partir de les que comencen amb la lletra P.

No em direu que només pel títol no apeteix passar-se una estoneta llegint-la?