Teju Cole
Quaderns Crema Ed.
309 pàg.
Trad. de Xavier Pàmies
Se'ns expliquen en primera persona els passejos de Julius, jove psiquiatre d'origen nigerià pels carrers de Nova York.
Els desplaçaments i les sensacions que va tenint enimg de la ciutat i els carrers i barris que la formen.
Com anem veient aquests passejos i la ciutat que l'envolta i com els pensaments i records d'ell van sortint i li fan companyia dins aquesta metròpoli grandiosa...
La novel·la s'imposa lentament a la guia de viatges i anem descobrint, pàgina a pàgina, i record a record, un personatge emocionalment complexe...
L'autor talla el ritme narratiu (crec que per bé) quan fa anar al protagonista de viatge a Brussel·les i allà troba nous personatges...
També hi ha moments molt bons com les pàgines de les xinxes, quan parla d'una pel·lícula de Victor Erice, està a la Zona 0 o fa les últimes visites a un vell professor que havia tingut...
"¿Qui, en l'era de la televisió, no s'ha quedat davant del mirall imaginant-se la vida com un espectacle amb una multitud d'espectadors?"
Quan falten 10 o 15 pàgines pel final, hi ha una escena, que si t'ho pares a pensar pot donar-li tota una dimensió nova al personatge i la novel·la, potser com si fos una fugida endavant, però al mateix temps sembla com si l'autor tampoc no li interessés gaire fer-ho i ho deixa una mica amagat...
El relat va a un ritme especial i és molt peculiar la relació d'aquest personatge solitari i caminant amb la ciutat que l'acull...
"...i vaig sentir una admiració íntima per com de de pressa la vida va fent el seu ritme."
Teju Cole, s'ha passejat per Barcelona i ens ha deixat unes instantànies:
ResponEliminahttp://www.cccb.org/es/album_descobreix-projecte_fotografic_de_teju_cole_al_raval-41749
si l'escriptura d'aquest senyor s'assembla a la seva mirada fotogràfica, sembla interessant: entre tots dos heu comès de nou un delicte d'incitació a la lectura...
ResponEliminaM'encanta la fotografia de la portada del llibre. És d'ell també? És com un quadre del Richard Estes, no?
ResponEliminaPac
ResponEliminaSi assembla molt sí, però veig que no... Que tampoc és del mateix Cole...
"A la coberta, fotografia de l'hotel Hilton de Nova York,
Sixth Avenue, de F. Català-Roca (1987)"
1.obro el correu i em trobo un mail de la biblio del meu poble recomanant aquest llibre, del que no n'havia sentit a parlar
ResponElimina2. entro als orfes i em trobo aquesta entrada del Toni.
3. tinc una amiga que diu que les casualitats no existeixen.
Conclusió: a la cistella!!
gràcies Toni!
Un avanç de les primeres pàgines del llibre, cortesia de Quaderns Crema: http://www.quadernscrema.com/repositorio/libros/extracte_ciutat_oberta.pdf
ResponEliminaGràcies, Toni, per la ressenya; m'agraden les novel·les que converteixen la ciutat en una mena de personatge difícil de destriar de les vivències del protagonista.
I gràcies també, Isabel, per les fotos del Teju Cole que has enllaçat. És interessant la mirada que fa un nordamericà d'origen nigerià sobre el Raval de Barcelona (n'hi ha una que m'ha impactat especialment perquè és ben a prop de casa meva, i és un carrer que no acostuma a sortir a les guies turístiques).
Toni, acabe de llegir-la, i he quedat impressionat. Per moltes raons: l'originalitat de la proposta (aquests passejos, observacions de la gent, conversacions i records, per NY i Brussel·les) per les continues reflexions sobre temes tan actuals des d'un punt de vista tan personal (de raça, cultura, estatus...), per les observacions sobre les ciutats però buscant-ne el caire humà i històric...
ResponEliminaI el capítol final, en el concert de la 9a de Mahler, d'antologia!
Gràcies pel descobriment.