INCERTA GLÒRIA. Joan Sales

Incerta Glòria
Joan Sales.
Club Editor Ed.
2012 (Edició Centenari Joan Sales)
537 pàg.

Sempre m'havien dit que era una novel·la de guerra (em sembla que La Vanguardia, fins i tot, la va escollir "millor novel·la de guerra de tots els temps") però tampoc he trobat que hi hagi molta guerra...
O sí. Perquè de fet, tots els personatges protagonistes porten la guerra al seu interior...

"¿Creus que té tanta importància la nostra època perquè ens hagim de molestar a comprendre-la?"
(pag. 42)

Es divideix, doncs, la novel·la en tres grans capítols, cada un dels quals narrat en primera persona per un personatge diferent.
(Ara pensant-hi m'adono que a cada capítol s'explica i es construeix cada narrador que parla, però llavors als capítols següents és com si es deconstruïssin perquè veus aquest personatge des dels ulls d'un altre narrador...)

Al mateix temps es construeix un triangle afectiu, entre en Lluís -que explica el primer capítol- tinent d'un batalló que està en un poblet del pirineu aragonés, que està esperant per entrar en combat; el segon per la Trini, mare del fill d'en Lluís i que s'està en una casa de la zona alta de Barcelona, esperant notícies d'en Lluís, que no li acaben d'arribar mai, que serveix a l'autor per canviar d'escenari i poder explicar la vida diària de Barcelona durant la guerra civil i al mateix temps es veu com la Trini és pretesa per en Soleràs (tercera punta del triangle) que té una personalitat misteriosa i molt magnètica, amic de joventut d'en Lluís i també company d'armes; i l'últim capítol narrat per en Cruells, que és el capellà del batalló d'en Lluís...

Al llarg de tot el relat hi ha la tensió que porten dins els protagonistes, com intenten sobreviure i sobreposar-se a la rutina de la reraguarda, el dia a dia solitari de cadascun, els desitjos i frustracions. L'absurditat moral i política dels dos bàndols enfrontats; i com miren d'entendre, cada protagonista a la seva manera la realitat diària que els ha tocat viure

Una gran novel·la que el temps, fent justícia, ha covertit en clàssic.

"¿On va a parar el que hem dit, el que hem fet, el que hem pensat, al cap dels anys?"
(pag. 75)

Em sembla que la novel·la original tenia un llarg epíleg, "El vent de la nit", que es podia llegir a continuació i que era el relat d'en Cruells, 30 anys després, ja en plena dictadura franquista...
Ara, amb motiu del centenari, es publica per separat i ens obliga també a desitjar llegir-lo per acabar d'arrodonir la lectura d'aquesta obra mestra de la literatura catalana...