John Banville
Trad. al castellà de Damià Alou
Alfaguara, 2012
De l'irlandés Banville només havia llegit El mar. Vull dir escrita amb el seu nom, perquè, com altres vegades ja he dit en aquest bloc, les obres que publica de novel·la negra ho fa sota el pseudònim de Benjamin Black, a les quals sóc addicte.
Malgrat el tema que pot semblar massa vist, un vell actor recorda quan era un xicot de 15 anys i s'enamora i té una relació amb una dona casada (una mena de Lolita a l'inrevés o El graduat), aquesta Antigua luz m'ha paregut esplèndida.
"Billy Gray era mi mejor amigo y me enamoré de su madre. Puede que amor sea una palabra demasiado fuerte, pero no conozco ninguna más suave que pueda aplicarse. Todo esto ocurrió hace medio siglo. Yo tenía quince años y la señora Gray treinta y cinco. Estas cosas son fáciles de decir, pues las palabras no sienten vergüenza y nunca sorprenden.", comença.
I dic malgrat el tema perquè en aquesta novel·la el que veritablement importa és la introspecció del narrador, com ho conta, com titubeja i s'inventa i dubta, com interpela el lector i s'interroga a si mateix sobre les seues emocions d'aleshores i d'ara, com relaciona els records (quasi sempre inventats o deformats) amb la seua vida present i passada (la filla s'ha suïcidat, el distanciament amb la seua dona actual, la relació i intent de suïcidi amb una jove companya de treball), com ho estructura tot... i com escriu!
Una escriptura que és un goig per als sentits!
Gràcies a la teva entrada m'ha interessat la història i la narració subjectiva d'aquesta novel·la, així que m'he llegit les primeres pàgines online que ofereix Alfaguara, i t'he de donar tota la raó: està molt ben escrita. I ja m'ha enganxat!
ResponEliminaAquí deixo l'enllaç, per si algú vol tastar aquest aperitiu:
http://www.alfaguara.com/uploads/ficheros/libro/primeras-paginas/201209/primeras-paginas-antigua-luz.pdf
Caurà segur! i no només perquè serà el Nobel de l'any vinent, sinó per la fabulosa entrada!!
ResponEliminaGràcies elPac i gràcies Sícoris per l'enllaç!
A mi em passa com et passava a tu, elPac: no he llegit Banville, però sí tot Benjamin Black (em va decebre una mica "A la recerca de l'April", però diria que és culpa del traductor). I com tu dius, escriu molt bé, així que us animo a llegir-lo, i jo prometo posar remei amb Banville.
ResponElimina