Jean-Phillipe Toussaint
Anagram Ed.
2012
138 pàg.
Trad. de Javier Albiñana
"...ya estábamos cara a cara, no nos movíamos en la penumbra del pasillo, nos mirábamos en silencio con infinita gravedad impresa en la mirada. Pensaba que íbamos a besarnos, pero no nos besamos, nuestras lenguas no entraron en contacto, únicamente nos rozamos en la oscuridad, nos rozamos las mejillas y nos acariciamos el cuello, cual caballos temblorosos, amedrentados y emocionados..."
Fa uns dies que l'he acabat i no puc parar de pensar en la força que té aquesta novel·la composta de 3 grans escenes-capítols i que són 3 bombes narratives per si mateixes. Inolvidables i belles.
Tots 3 tenen de nexe i van lligats a Marie, artista de personalitat enigmàtica i als sentiments d'ella situada enmig d'una realitat incontrolable...
No s'ha d'explicar gaire res perquè és un goig i un privilegi poder-lo anar descobrint conforme la seva lectura, però diré només que es fa curt. Massa curt.
(No és un bon exemple per explicar-ho, però mentres llegia m'ha fet pensar en el millor Bolaño, per la força i la passió que té l'autor explicant les escenes i al mateix temps barregés l'acer i la seda en la seva escriptura...)
De l'autor, es diu a la solapa que és un dels millors escriptors francesos actualment (i que amb l'exemple de "La verdad sobre Marie" no posem en dubte) i que té 4 novel·les més publicades a Anagrama....
El millor millor que he llegit aquest any!!!!!
doncs a seguir al Toussaint, amic!
ResponEliminaHavia sentit a dir que el Toussaint era del milloret de la novel·la actual en francés, junt al Michon, però no l'he llegit. Toni, amb la teua passió m'has encomant la seua lectura!
ResponEliminaNois
ResponEliminaTinc ganes de llegir els anteriors seus... I ja us diré.
Però aquest és grandíssim!
Gràcies Toni!! m'ha fet pujar la lecturina fins a límits no recomanables!
ResponEliminaToni, he acabat de llegir-me "La verdad sobre Marie", i m'ha deixat perplex. Un ritme i una força en l'escriptura brutals. I dic perplex perquè em preguntava com amb tres moments només es pot escriure una novel·la: la mort de G., la fugida del cavall i el final de l'estiu (per dir-ho d'alguna manera).
ResponEliminaQuant això que dius que l'has trobat curt: En la primera pàgina, abans dels capítols diu "Primavera, estiu", i després... els tres moments (Faltaran al meu llibre "Tardor, hivern"?).
Paga la pena llegir aquestes tres bombes narratives, com dius tu. Gràcies per la recomanació.
Pac
ResponEliminaHo he comprovat i també ho tinc igual...
Potser és una part d'alguna novel·la més extensa però ara deconstruida...