divendres, 5 d’octubre de 2012

Dues dones i dos mons




Jacob i Wilhelm Grimm
Blancanieves
Il·lustracions d'Iban Barrenetxea
Traducció d'Isabel Hernández
Nórdica Libros, 2012






Francisca Aguirre
Nanas para dormir desperdicios
poesía Hiperión, 2007





un conte clàsic i de sobres conegut per tots, però completament nou, de nou
una poesia exquisida i senzilla, de mètrica lliure però d'arquitectura molt visual
una traducció meravellosa, acurada, poètica, que fa treballar al llegir
un llenguatje directe, sense artificis, de dona amb molta vida a sobre i no pas "regalada"
unes il·lustracios de factura tècnica que frega la perfecció i d'una ironia subtil encantadora
unes imatges delicades per definir les ratllades, les espines, les cicatrius, les cantonades...
quan acabes de llegir, continues acariciant el llibre, revisant pàgines, rellegint paràgrafs
tanques el llibre sabent que tornaràs a ell moltes vegades, i a llegir més d'aquesta gran dona

"Érase una vez en pleno invierno, cuando los copos de nieve caían del cielo como plumas, que una reina estaba sentada cosiendo junto a una ventana con un marco de ébano. Y como estando así cosiendo levantara la vista hacia la nieve, se pinchó con la aguja en el dedo y tres gotas de sangre cayeron en ella.

"


5 comentaris:

  1. Deu ser l'any de Blancaneu; llibres, pel·lícules...

    A mi m'agradaria -no només en el cas de Blancaneu, sinó en tots els contes tradicionals- tenir una edició crítica amb versions comparades. La gènesi i les adaptacions històriques dels contes populars és apassionant. Una nova versió sempre és benvinguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Enric, és un tema apassionant. I la nova versió que siga bona; ja que a sovint (per allò de la correcció política o edulcorada es fan veritables aberracions: només has de comparar "La sireneta" de l'Andersen i la de Disney.

      Elimina
  2. Una bona tria, cavaliere. M'ha agradat molt el poema de la Francisca Aguirre. Però molt, molt (és més, per la teva culpa ja la tinc en perspectiva, a ella i també al seu company, Félix Grande).

    Enric: Hi ha una edició crítica de contes de Perrault, seleccionats per Bruno Bettelheim i traduïts per Carmen Martín Gaite (editorial Crítica, 1987). Em sembla que també n'hi ha un sobre els germans Grimm, però no n'estic segura. D'altra banda, et recomano, del mateix autor, el "Psicoanálisis de los cuentos de hadas" (ed. Crítica - Las ideas, 1990) i els clàssics de Vladimir Propp "Morfología del cuento" (ed. Fundamentos, 2000) i "Las raíces históricas del cuento" (ed. Fundamentos, 1998).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, no coneixia l'edició crítica de Perrault. Prenc nota. Dels altres, ja he llegit Bettelheim i Propp, excepte "Las raíces históricas del cuento", que també anoto. Gràcies.

      Elimina
  3. cavaliere ets terrible!!!

    ResponElimina