Transtornos literarios.- Flavia Company

Transtornos literarios                                       
Flavia Company
Páginas de Espuma, 2011



Seguint la concepció literària i lingüística dels Exercicis d'estil de Raymond Queneau, aquests Transtornos literarios de Flavia Company ens presenten una particular visió de la literatura a través d'uns relats curts apareguts fa temps a la premsa i recollits l'any passat en un llibre editat per Páginas de Espuma.

Amb el pretext de retòrcer el llenguatge fins a les últimes conseqüències, l'autora ens ofereix una sèrie d'històries construïdes segons diferents punts de partida, que s'estructuren en tres parts:

• La primera, que dóna nom al llibre, s'intitula Transtornos literarios, i consisteix a elaborar els relats de manera que cadascun d'ells exemplifiqui una figura retòrica (amb aquells noms tan estranys i complicats que, com ha indicat la pròpia Company, sembla que facin referència a malalties). Hi ha figures que posen èmfasi en la fonètica (cacofonia); altres es basen en la sintaxi (hipèrbaton, zeugma, asíndeton); n'hi ha que donen més importància a la semàntica (oxímoron) i a l'aspecte estilístic (apotegma, commoració, disfemisme). I, finalment, n'hi ha que accentuen la morfologia dels mots (barbarisme).
•  La segona, Frases (muy) hechas, sotmet els relats a la literalitat de les frases fetes. Així, partint d'expressions com "abrigar esperanzas", "pensar con los pies" o "ver las estrellas", l'autora juga amb els dobles sentits i amb l'adaptació més o menys versemblant, sense perdre de vista la ironia.
• La tercera, La vida en prosa, desenvolupa titulars de premsa i els converteix en literatura, fent palesa, a més d'una gran capacitat sintètica, una desbordant imaginació on hi entren la sàtira, la tendresa, el cinisme, l'angoixa i el drama contingut.

La meva opinió: Un exercici estilístic prou interessant i, fins i tot, pedagògic. Malgrat tot, especialment a la primera part, hi ha relats que resulten una mica forçats perquè queden constrets a la necessitat d'adaptar-los al corresponent epígraf. Això fa que el conjunt resulti una mica irregular, però penso que la irregularitat queda compensada per l'originalitat literària, la passió per la llengua, els diferents registres, la síntesi i l'enginy mostrat a l'hora de crear mons paral·lels partint d'unes premisses tan específiques.
En definitiva: una lectura recomanable.