Les closes.- Maria Àngels Anglada

Les closes 

Maria Àngels Anglada

Edicions Destino, 1979

Tinc una llista llarguíssima de lectures pendents; moltes d'elles, recomanacions vostres. Ja us he comentat en alguna ocasió la meva tendència erràtica a l'hora de llegir: m'agrada variar els autors i saltar d'un llibre a l'altre sense cap tipus d'ordre o criteri aparent, amb una anarquia lectora que només pot venir donada pel pur plaer de llegir. 

Molts cops m'agafa per repassar obres d'autors que considero fetitxes, o llibres que, per la temàtica o l'estil amb què estan escrits, se m'han quedat gravats a la memòria. I aquest és el cas de Les Closes (1975), novel·la que em vaig comprar ja fa temps a una llibreria de vell i que em va encantar per la barreja d'intimisme i d'elements històrics, tot plegat combinat molt sàviament amb recursos que ajuden a avançar l'acció a través de registres tan dispars, i alguns d'ells ben poc literaris, com són diaris, cartes, documents familiars, transcripcions de processos judicials, factures, etc.

L'autora, M. Àngels Anglada, és una gran coneixedora del món greco-llatí clàssic i ha conreat la novel·la, la poesia i la traducció. A Les Closes, la seva primera novel·la, hi combina diferents gèneres (històric, policíac, poètic, costumista) i diferents veus narratives del present i del passat, amb la finalitat de reconstruir el període històric d'abans de la revolució del 1868 a un poble de l'Empordà. La manera de fer-ho és anant de la Història en majúscules a la petita història personal, focalitzant la trama en una mort que comportarà greus conseqüències a una família i a una dona en particular.

Les intencions de recuperar la memòria dels fets, dels llocs i de les persones (tampoc no és casual que la novel·la l'escrigués l'any de la mort de Franco, perquè la guerra civil i el franquisme eren altres retalls de la memòria comuna que calia -i cal- reconstruir), es resumeixen perfectament en el fragment del poema de Giuseppe Ungaretti La pietà (Sentimento del tempo, 1933), que apareix citat abans del pròleg:

És en els vius que hi ha el camí dels morts,

nosaltres som la correntia d'ombres,

ells són la llavor que germina en el somni,

seva és la llunyania que ens empara 

i la seva ombra dóna pes als noms.

Si a algú li ve de gust llegir-se Les Closes, afegiré que no és difícil de trobar perquè Destino la va reeditar no fa gaires anys (si no recordo malament, en van parlar a L'Hora del Lector). I si no, poso el meu exemplar a disposició de l'orfe que la vulgui llegir.

Les Closes. Nova edició de Destino