divendres, 28 de setembre de 2012

Les closes.- Maria Àngels Anglada


Les closes 
Maria Àngels Anglada
Edicions Destino, 1979


Tinc una llista llarguíssima de lectures pendents; moltes d'elles, recomanacions vostres. Ja us he comentat en alguna ocasió la meva tendència erràtica a l'hora de llegir: m'agrada variar els autors i saltar d'un llibre a l'altre sense cap tipus d'ordre o criteri aparent, amb una anarquia lectora que només pot venir donada pel pur plaer de llegir. 

Molts cops m'agafa per repassar obres d'autors que considero fetitxes, o llibres que, per la temàtica o l'estil amb què estan escrits, se m'han quedat gravats a la memòria. I aquest és el cas de Les Closes (1975), novel·la que em vaig comprar ja fa temps a una llibreria de vell i que em va encantar per la barreja d'intimisme i d'elements històrics, tot plegat combinat molt sàviament amb recursos que ajuden a avançar l'acció a través de registres tan dispars, i alguns d'ells ben poc literaris, com són diaris, cartes, documents familiars, transcripcions de processos judicials, factures, etc.

L'autora, M. Àngels Anglada, és una gran coneixedora del món greco-llatí clàssic i ha conreat la novel·la, la poesia i la traducció. A Les Closes, la seva primera novel·la, hi combina diferents gèneres (històric, policíac, poètic, costumista) i diferents veus narratives del present i del passat, amb la finalitat de reconstruir el període històric d'abans de la revolució del 1868 a un poble de l'Empordà. La manera de fer-ho és anant de la Història en majúscules a la petita història personal, focalitzant la trama en una mort que comportarà greus conseqüències a una família i a una dona en particular.

Les intencions de recuperar la memòria dels fets, dels llocs i de les persones (tampoc no és casual que la novel·la l'escrigués l'any de la mort de Franco, perquè la guerra civil i el franquisme eren altres retalls de la memòria comuna que calia -i cal- reconstruir), es resumeixen perfectament en el fragment del poema de Giuseppe Ungaretti La pietà (Sentimento del tempo, 1933), que apareix citat abans del pròleg:

És en els vius que hi ha el camí dels morts,
nosaltres som la correntia d'ombres,
ells són la llavor que germina en el somni,
seva és la llunyania que ens empara 
i la seva ombra dóna pes als noms.

Si a algú li ve de gust llegir-se Les Closes, afegiré que no és difícil de trobar perquè Destino la va reeditar no fa gaires anys (si no recordo malament, en van parlar a L'Hora del Lector). I si no, poso el meu exemplar a disposició de l'orfe que la vulgui llegir.

Les Closes. Nova edició de Destino




5 comentaris:

  1. Moltes gràcies Sícoris, quines ganes de sortir corrent a buscar-lo!!

    Quines portades tant diferents entre una edició i l'altre, oi??

    ResponElimina
  2. M´identifico amb la primera portada: un meu germà el va comprar fa molts anys, i en fa uns quants me´l vaig llegir i em va descobrir l´escriptora M. Àngels Anglada.

    ARIETTA

    Només tres notes:
    amor, temps-mort, bellesa.
    Natural i cantable, escriu Ludwig
    a qui pugui seguirlo amb mans alades.

    Els mots són més feixucs
    i són lents els meus dits.
    .............................

    p.93 Poesia completa. M.A. Anglada

    Imma C.

    ResponElimina
  3. Molt més maca la portada antiga!
    Colors plans, més abstracta, més màgica!!!

    ResponElimina
  4. el meu vot també és per la primera versió

    ResponElimina