dissabte, 5 de gener del 2013

Venecia es un pez.- Tiziano Scarpa


Tiziano Scarpa
Venecia es un pez. Una guía
Traducció al castellà de Celia Filipetto
Ed. minúscula, col·lecció Paisajes narrados, núm. 19
Primera edició: 2007
Primera reimpressió: 2012
Pàgines: 112
Preu amb IVA: 12 €


Text de la contraportada:
«Venecia es un pez. Compruébalo en un mapa. Parece un lenguado colosal tendido en el fondo. ¿Cómo es posible que este animal prodigioso haya remontado el Adriático para venir a guarecerse justo aquí?» Así presenta Tiziano Scarpa a la más extraordinaria de las ciudades. Su libro propone un paseo insólito por la intimidad de ese ser maravilloso. En etapas ordenadas de acuerdo con los órganos del caminante –de los pies a los ojos-, nuestros sentidos recorren Venecia con una intensidad tan única como la ciudad misma. La prosa dúctil y socarrona de Scarpa sortea los lugares comunes acerca de la ciudad de los canales y nos hace revelaciones de singular importancia. Una de ellas explica por qué Venecia no es el sitio adecuado para una declaración de amor. Y sin embargo, precisamente de amor por Venecia trata este libro. Según el propio Scarpa, este sentimiento no está falto de violencia, tal como sucede cuando intentamos retener a quien amamos: «Hemos hecho cosas peores que atarla a tierra firme: literalmente, la hemos clavado al fondo del mar.»

Un senyor nascut a Venècia l'any 1963 ha vingut a parlar-me de viatges després d'una estada meravellosa (culpables n'hi ha, i molts, per suggeriments i companyia, d'aquesta meravella) a la capital dels Països.
I ha fet això seguint un esquema per a la seua guia un tant original. Llegiu la taula i ja em direu:

Venecia es un pez, 7
Pies, 11
Piernas, 17
Corazón, 27
Manos, 39
Rostro, 45
Orejas, 51
Boca, 55
Nariz, 61
Ojos, 73
Libros, 87
Coda: Las piedras asesinas, 97

No us acosteu a aquesta petita edició de minúscula si no voleu enganxar-vos. Es tracta d'un llibre guapo-guapo, que devores: cada pàgina és com una catània de Vilafranca, com un berenar a dalt dels llibres, com la lluna a dalt del tall britànic, com una conversa amb amigues i amics feliçment retrobats...
Un llibre per sentir-se bé. Per gaudir de l'amor al teu poble (encara que no hi hages estat mai, com jo). Un llibre que cap a la mà i aixampla neurones i cor. Estic segur que el recomanareu als vostres. 

4 comentaris:

  1. Fantàstic!
    M'imagino un canal venecià, ple de llibres minúsculs, per on naveguen uns quants amics que mengen catànies sota la lluna mentre conversen sobre l'anatomia d'un peix clavat al fons del mar.

    ResponElimina
  2. Tens raó, icr, és que no és una guia: és un text sobre la petita pàtria escrit per un poeta.
    Hi hages estat o no, el llibre/poema-en-prosa és una joieta! Una Venècia encantadora, i lluny del turisme que l'ofega, però que l'autor no defuig. Una de les interpretacions (iròniques) més boniques és quan argumenta que els bastiments de les restauracions duren tant temps perquè de quan en quan els ulls han de descansar de tanta bellesa, que si no seria insuportable.
    Gràcies per encomanar-me la lectura d'aquest llibre (lamentablement curt; quan diu que només contarà una de les moltes anècdotes, o que no es detindrà massa en detalls, desitges que sí ho faça).

    ResponElimina
  3. icr, ens has posat el peix a la boca!! entre tanta catània, lluna, llibres i amistat... qualsevol s'hi resisteix... a la llista!!!

    ResponElimina