dissabte, 24 d’agost del 2013

Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes - Llucia Ramis


Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes
Llucia Ramis
Columna, gener 2013
222 pàgines


"Aquesta és una fugida per ajornar el moment de començar de zero. Esbrinar qui van ser els meus rererebesavis no em desvelarà què serà de mi. El que necessit ara és un principi"

És una novel·la bonica, la protagonista/autora buscant un punt i seguit a la seva vida descriu tot el paràgraf de la seva infància i adolescència, així com la vida dels seus pares, la dels seus avis i dels revesavis, entenent que tot aquest conglomerat la porta a ser qui és, des de Bèlgica, passant per París, a Asturias, de Madrid a Mallorca. Jo l'he entès com un homenatge a les generacions precedents, va fent pinzellades que il·lustren vides curioses i plenes de personalitat, que omplen tot el segle XX (algunes fins i tot abans) des de diferents angles i punts de fuga, tot plegat amb veu mallorquina, i amb paisatges que pots olorar.

Un bon llibre.

Libros del Asteroide, l'ha editat en castellà.

2 comentaris:

  1. Té molt bona pinta, Anna, gràcies per la recomanació.

    No sé si és perquè tots dos són mallorquins (i a més, "exerceixen"), però em sembla que aquesta novel·la té bastant a veure amb els "Pinyols d'aubercoc" de l'Emili Manzano, que també incloïa algunes pinzellades familiars molt evocadores i poètiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Els pinyols d'Aubercoc", són molt més poètics, la novel·la de la Llúcia Ramis es focalitza més en les persones que en els paisatges, hi són i els esmenta, però l'entorn no té la mateixa importancia que en el llibre del Manzano.

      diria que un són experiències en primera persona (ja siguin reals o imaginades), i l'altre són experiències, en primera i tercera.

      Elimina