Això és tot. James Salter

James Salter. 2014

“Això és tot”. Ed Empúries. Traductor: Ferran Ràfols Gesa

“Todo lo que hay”. Salamandra. Traductor: Eduardo Jordà

Original: “All that is”. 2013

He passat quatre dies abduït per en Salter. Ha aparegut en català i castellà l’última novel·la que ha publicat. Diuen els textos promocionals que després de trenta anys ha tornat. Durant aquests dies continuava la meva activitat habitual, però tenia tot el dia al cap en Phillip Bowman, el protagonista del llibre i volia arribar a casa per continuar. Tot i l’edat, en Salter està en plena forma. No conec cap altre autor capaç d’explicar coses amb frases tan curtes. I aquí, encara que tingui 88 anys, ofereix escenes de sexe mínimes, traçades amb dues o tres frases subtils, que et deixen...........no sé com dir-ho sense ser barroer. 

La novel·la explica la vida d’en Phillip des que es troba en un vaixell de guerra a Okinawa abans de la derrota del Japó. Tornat a la societat civil comença a treballar d’editor i després d’assessor literari. Però el que de debò explica és el món de les relacions humanes que envolten al protagonista. El seu matrimoni amb una dona “preciosa” que acaba en un fracàs quan tots dos se’n adonen que no tenen res a veure. Que la vida a Virginia, un estat ple de wasps que reprodueixen la vida rural i benestant d’Anglaterra, amb cavalls, boscos, grans finques envoltades de prats no és per en Phillip. Que no pot suportar l’animadversió que percep del seu sogre. I que ella no està gens interessada en la literatura ni en la vida, ni en les relacions humanes; que no tenen res per compartir. Ella li diu com qui informa que va a comprar menjar i ell accepta el que ja ha pensat que era inevitable. I, a més, en un viatge a Londres, ha conegut una altra dona, experta també en el món de l’edició i encara que manté una aparença de matrimoni, entre ells passen coses intenses, inclòs un viatge a Espanya.  Aquí comença una vida plena de relacions íntimes i familiars que li serveix a Salter per explicar la vida mateixa. Els dubtes existencials sobre les parelles, sobre l’amor, sobre el sexe, sobre les estranyes relacions entre aquestes tres coses. Sobre l’aspiració a mantenir les relacions i com el temps i la rutina es mengen les coses. Sobre l’excitació vital de trobar algú amb qui entendre’t, sobre el vigor que proporciona un contacte vital, una connexió màgica que aplega enteniment íntim i desig. 

I també, dues connexions. En Salter explica l’assassinat a finals de 1942 d’en Reinhard Heydrich, ajudant de Himmler i principal cervell de la solució final del “problema Jueu” per part de dos exiliats txecoslovacs (perquè un era txec de Moravia, Jan Kubiš i l’altre eslovac, Jozef Gabčík) i membres de la resistència a Praga: el mateix que l’esplèndida novel·la que Laurent Binet va publicar el 2011 (HHhH, Seix Barral). A més, hi ha dues pel·lícules sobre aquest assassinat que va acabar bé, perquè van aconseguir el seu objectiu (què més hauria pogut inventar en Heydrich?) però malament perquè els dos van ser descoberts i assassinats en una església de Praga.

La segona connexió és el conte immortal d’en Hemingway “Els assassins” (The killers, 1927). Un conte magistral on dos mafiosos busquen a un home d’origen suec, boxejador acabat, per matar-lo. Aquest sap que no pot fugir i espera l’arribada dels pistolers estirat al llit de la pensió on viu. I encara que el vinguin a avisar per a què fugi, ell sap que no pot fer-ho, que ja porta temps fent-ho i que no vol o no pot fer-ho més. La pel·lícula, amb un gran Burt Lancaster, dirigida per en Robert Siodmak en 1946, es va estrenar a Espanya amb el títol estrany de “Los forajidos”. Hi ha una altra versió, de 1964, dirigida per Don Siegel i protagonitzada per John Cassavettes, on s’explica més clarament la desil·lusió per la traïció d’una dona. En fi orfes, que m’ho he passat molt bé i ho volia compartir.