Kassel no invita a la lógica. Enrique Vila-Matas

Kassel no invita a la lógica
Enrique Vila-Matas
Seix Barral ed.
2014
300 pàg.

La Documenta és un esdeveniment artístic que es realitza cada 4 o 5 anys a la ciutat alemanya de Kassel durant els mesos d'estiu.
Normalment hi ha designat un responsable (un crític, historiador o comissari...) que a partir d'una teoria o idea seva s'encarrega de  definir el concepte que regirà el festival i en base a això triarà els artistes (d'arreu del món) que hi haurà a les diferents exposicions.

Documenta normalment té 2 o 3 grans exposicions col·lectives al voltant de la idea escollida per a cada ocasió però també, i aquesta és la gràcia del festival i segurament el secret de l'èxit d'aquest, la ciutat s'omple de propostes artístiques en molts indrets (alguns impensables) amb obres o instal·lacions d'artistes que també han estat escollits pels comisaris.

La primera Documenta es va iniciar just després de la Segona Guerra Mundial en una ciutat destrossada per les bombes aliades, però en un gest únic i valent, va confiar en l'art per donar-li nom a la ciutat i reconstruïr tant material com conceptualment la ciutat alhora que li donaven un valor afegit. I que ho han aconseguit ho demostra el fet que junt amb la Biennal de Venècia són els Esdeveniments (així en majúscula) de l'art mundial.

En la seva 13a. edició, l'any 2012, el tema central escollit va ser el desplaçament. A partir d'aquest concepte les comissàries van convidar alguns escriptors a escriure durant uns dies a la ciutat alemanya, de manera pública i davant de tothom, i el lloc escollit era a la taula d'un restaurant xinès.
Un d'aquests escriptors convidats va ser Enrique Vila-Matas.

No ens ha d'estranyar aquest fet perquè aquest autor, destaca precisament per ser un dels escriptors més vanguardistes, conegut per la barreja de gèneres en el seu estil, però també sobretot pels temes insòlits (però característics d'ell) que tracta en els seus llibres i alhora per la seva erudició i curiositat que en resulta de la seva forma literària. Podríem dir tranquilament que Vila-Matas és un escriptors-artista, i per tant no és estrany que el desplassin amb la seva obra i trajectòria fins a la Documenta.

"Kassel no invita a la lógica" és doncs, no podia ser de cap més manera en Vila-Matas, una "espècie" de diari dels dies de la seva estada a la ciutat alemanya, la fascinació que va sentint quan descobreix algunes de les obres del festival, la seva relació amb les organitzadores, amb una narració en primera persona i els monòlegs interiors i pensaments que porten el pes de la narració...
També els vagabundejos físics i mentals per la ciutat (clàssics en la narrativa vilamatiana)...
Moments divertidíssims, sobretot al principi, amb una petita antologia de Mcguffins verbals i literaris...

"El arte, pensé entonces, es algo que nos está sucediendo."

Una barreja d'estils, un desplaçament literari d'idees, valenta i sense por en aquesta trobada artística d'alt nivell, observat des del pòdium privilegiat de la literatura narrat amb un estil personal i súper únic...

"Esta es la classe de cosas, pensé, que nunca podemos ver en los informativos de televisión. Son silenciosas conspiraciones de personas que parecen entenderse sin hablar, calladas rebeliones que a cada momento tienen lugar en el mundo sin que sean percibidas, grupos que se forman al azar, súbitas reuniones en mitad del parque o en la oscura esquina y que nos permiten de vez en cuando ser optimistas respecto al futuro de la humanidad. Se juntan unos minutos y luego se separan y todos se afirman en la soterrada lucha contra la miseria moral. Un día, se sublevarán con furia inédita y lo dinamitarán todo."