Relatos. John Cheever

Relatos. John Cheever
Emecé. 2006
Traducció a l’espanyol: José Luis López Muñoz i Jaime Zulaika Goicoechea

Alguns llibres ens acompanyen durant mesos. I no parlo ara d’aquella novel·la que a l’adolescència ens va impressionar. Ni de la novel·la que ens va ensenyar les paraules per expressar aquells sentiments i pensament que no sabíem com explicar. Ni del clàssic del que ens vàrem quedar penjats per tota la vida. Parlo de llibres que has de tenir durant mesos a la tauleta de nit, a la taula del menjador, al costat del sofà on llegeixes normalment. I que t’acompanyen durant una temporada. Són llibres que no admeten sprints, que no es poden llegir ràpid, de manera compulsiva, en un parell de dies, perquè perdrien tot l’encant. Després de més de sis mesos, he acabat els relats de John Cheever. En castellà i en l’agradable edició que Emecé va publicar, en tapa dura i amb portades de línia clara el 2006. Són 63 relats, més una presentació del propi autor i un epíleg d’en Rodrigo Fresán, també deliciós, “Apuntes para una teoría del universo”.

En Cheever (1912-1982) és com el mestre del conte nord-americà; el Txékhov de la literatura americana. Entre 1939 i 1982 va publicar relats a les revistes americanes (especialment a New Yorker) i novel·les, entre les que destaquen “Falconer” i “Oh What a Paradise It Seems”, de només 100 pàgines, publicada quan l’autor ja marxava.

No sé vosaltres, però jo no estic capacitat per recordar la trama i els personatges de 63 relats. És per això que crec que és un llibre que s’ha tenir a prop i dedicar-li un temps de tant en tant. En aquests sis mesos, he anat llegint els relats: de vegades només un, de vegades un parell. He anat barrejant amb altres llibres. Era una experiència curiosa. Com un aperitiu o un vici solitari. De tant en tant, una interrupció i un relat. Només puc recordar coses generals, visió de llarga vista, un conjunt d’impressions, de personatges, de cases en urbanitzacions de l’extraradi de Nova York, de les zones residencials de Nova Anglaterra. Gent que cada dia baixa en cotxe a l’estació de rodalies per anar a treballar a Manhattan. Gent que beu molt d’alcohol asseguda al porxo de la seva torre, que mira el jardí dels veïns, que va a festes amb amics i coneguts a omplir-se de Martinis i whiskies. Homes que van tirant, dubtant de la seva condició, que perceben la diferència entre la vida social i els secrets, homes que són adúlters sense gaire esforç, quasi sense adonar-se. Persones que enganyen i viuen vides dobles o triples sense complexos, que fan com que fan, que viuen la vida que toca però que oculten secrets, que investiguen el misteri de la vida, de l’art, de la literatura, de les relacions sexuals. S’han escrit milers de pàgines sobre la literatura de Cheever, molt millors que aquestes paraules, molt més treballades. Jo només us ho puc recomanar. Molts textos destaquen la complexa personalitat de Cheever, les seves relacions amb l’alcohol, que el van tenir a la banqueta una temporada. De la seva homosexualitat reprimida. De la seva vida doble, entre ser una persona culta i respectable i el reconeixement que la vida té parts ocultes, fosques, irracionals, inexplicables, inconfessables.

RBA ha reeditat els relats en un sol volum el 2012. I també estan publicats en català per Labutxaca el 2009. Si voleu una experiència que cal prendre amb temps i calma, gaudiu d’aquest retrat inquietant de la vida i de l’esperit contemporani.