L'ésser solar - Anna Gual

Anna Gual

L'ésser solar

Lleonard Muntaner Editor, 2013

Premi de poesia mediterrània Pare Colom 2013

La poesia d'Anna Gual radia, com el sol, energia, diria que una energia nascuda de la fusió de l'experiència, de molta reflexió i del prendre consciència de la vida. Ella mateixa el qualifica de llibre intens i dur*. És dur, cert, però alhora, tot i aquesta manca de suavitat en expressar emocions, sentiments i percepcions, la veu de la poeta és profundament femenina, sap arribar a l'ànima, és una veu interior que busca allò que no té, que comprèn allò que li manca, que colpeix. I alhora exterior, que interpreta la realitat  no per entendre-la sinó per tolerar-la i sobretot per fer-s'hi un lloc. 

BROTS

Entre lletra i lletra
hi neix un munt d'herba
que no penso tallar.

He tornat a desenterrar significats,
a tensar les paraules ajuntant-les.

Mira'm com contemplo,
no em cruix el cos
només en l'acte de mirar.

Estirar les definicions 
com qui estira els ossos
en el moment de llevar-se.

Allargar els sons
perquè t'arribin les ones
ara que ets totes les cases,
tots els rebosts,
tots els refugis nuclears.

Deixa de repetir en veu baixa
que no em vols al costat del llit
si escric així, que et sento.

Les coses no són el que semblen ser,
sinó tota la resta.



EXILIS EN DO MAJOR AMB VENT DE FONS

Set bilions de capes de pell
s'equivoquen i avancen i rastregen
i xoquen i viatgen i retornen i se separen
i jeuen exhaustes.

Quan et preguntin i no sàpigues que respondre,
digues

buscar i no trobar
també és una resposta

i deixa'ls amb la paraula a la boca


*Entrevista a l'autora publicada a Núvol