Amor robado.- Dacia Maraini

Dacia Maraini

Amor robado

Traducció de David Paradela López

Galaxia Gutenberg, 2013

(Abans en aquest bloc, de la mateixa autora:
- Bagheria
- La llarga vida de la Marianna Ucrìa)

Un mal títol: l'amor no es roba. Es troba o es construeix, però si es roba no és amor. Crec.
Un mal llibre. Vuit relats horrorosos. Vuit històries reals.
- Dones com coneixem bastants
- Pares que no haurien d'haver-ho estat
- Pederastes impunes
- Crims quotidians perfectes
- ‘Pecadoras’ castigades
- Violadors amb problemes de comunitat de veïns
- Famosos amb ‘crisis d'inseguretat’
- Nens bons i periodistes
Vuit variants de l'univers del maltractament, de la ‘reificació’, de la ‘utilització’ dels éssers humans, de l'assetjament, del crim contra la Humanitat...
Vuit cruels històries, tan ben explicades que et fan bullir la sang sense concessions a la morbositat. Irriten per ser quotidianes i recognoscibles.
Abstenir-se els qui pateixin de l'estómac. 

Els qui vulguin ‘baixar-se del món quan l'aturin’, abstenir-se també.
Però sigui lectura obligada per ser jutge, polític, planificador de plans d'igualtat, dissenyador de currículums de ciutadania, formador de seminaristes, bisbes, cardenals i elector de cardenals, catequistes, comitès de partits, governs autònoms, regidors, pares, mares...
Com diu una amiga del bloc, això és una reflexió meva (no cal seguir-la ni comentar-la): ara vénen eleccions; aquest llibre s'hauria de llegir abans de triar governants.