dilluns, 10 de març de 2014

Amor robado.- Dacia Maraini






Dacia Maraini
Amor robado
Traducció de David Paradela López
Galaxia Gutenberg, 2013


(Abans en aquest bloc, de la mateixa autora:
- Bagheria
- La llarga vida de la Marianna Ucrìa)

Un mal títol: l'amor no es roba. Es troba o es construeix, però si es roba no és amor. Crec.
Un mal llibre. Vuit relats horrorosos. Vuit històries reals.
- Dones com coneixem bastants
- Pares que no haurien d'haver-ho estat
- Pederastes impunes
- Crims quotidians perfectes
- ‘Pecadoras’ castigades
- Violadors amb problemes de comunitat de veïns
- Famosos amb ‘crisis d'inseguretat’
- Nens bons i periodistes
Vuit variants de l'univers del maltractament, de la ‘reificació’, de la ‘utilització’ dels éssers humans, de l'assetjament, del crim contra la Humanitat...
Vuit cruels històries, tan ben explicades que et fan bullir la sang sense concessions a la morbositat. Irriten per ser quotidianes i recognoscibles.
Abstenir-se els qui pateixin de l'estómac. 
Els qui vulguin ‘baixar-se del món quan l'aturin’, abstenir-se també.
Però sigui lectura obligada per ser jutge, polític, planificador de plans d'igualtat, dissenyador de currículums de ciutadania, formador de seminaristes, bisbes, cardenals i elector de cardenals, catequistes, comitès de partits, governs autònoms, regidors, pares, mares...
Com diu una amiga del bloc, això és una reflexió meva (no cal seguir-la ni comentar-la): ara vénen eleccions; aquest llibre s'hauria de llegir abans de triar governants.

8 comentaris:

  1. icr, amb aquestes perspectives que ens dones, com vols que llegim el llibre? Qui no pateix de l'estómac té la tensió alta i si no està malalt del cor.
    T'ha faltat posar-hi, tal com feia la Cartellera Túria (que ara ha complit 50 anys) quan puntuava una pel·lícula que no els agradava: "Huir!"

    Bromes a banda, jo el deixaré per a més avant, per veure si canvia l'oratge. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. un poc de revolució és el que ens falta, amic, un poc de revolució!

      Elimina
  2. El que em faltava per acabar de completar el reguitzell de lectures fosques que estic tenint últimament!
    Per sort és un mal llibre amb un mal títol que, a sobre, fa venir mal d'estómac i es recomana a bisbes, cardenals, polítics... Umm, em sembla que ja m'ha atrapat!

    ResponElimina
  3. crec que faré com elPac, esperaré a que canviï l'oratge...i de moment tiraré cap a Bagheria...
    gràcies cavaliere!

    ResponElimina
  4. Doncs per la portada sembla una altra cosa...

    A la llista!

    ResponElimina
  5. Pot ser que la meua "vehemència" no estiga fent un favor al llibre:
    - la prosa de Maraini és preciosa
    - els contes estan molt ben escrits
    - les històries son reals, creïbles i increïbles
    és la realitat la que no m'agrada, companys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cavaliere, ja havia "pillat" la teva "vehemència". Quatre anys llegint-nos no són poca cosa...

      Elimina
  6. http://www.lavanguardia.com/magazine/20140704/54410604087/entrevista-dacia-maraini-literatura-nobel-magazine.html

    ResponElimina