dimecres, 12 de març de 2014

Prohibido entrar sin pantalones.- Juan Bonilla







Juan Bonilla
Prohibido entrar sin pantalones
Seix Barral, 2013


El Futuro, sí, el Futuro: no era el lugar donde espera la muerte de cada cual, sino el lugar donde al fin se alcanzaría ese momento mágioc en el que ya no necesitaríamos al Futuro. (pàg. 32)
Durant un trimestre m'he acostat a Maiakovski: futurisme rus enfront de l'italià (Carrà em va pintar un retrat). Mal "rotllito". 
[...] Tu coche no es bello, Marinetti, le dijo Maiakovski, sólo expresión de tu riqueza. Apabullado, el italiano no sabía dónde esconderse del gigante que lo perseguía. Al final intervino la Policía, que se llevó a Marinetti a la estación, y a Maiakovski y los hermanos Burliuk a la comisaría, acusándolos de escándalo público y atentado contra la autoridad. [...] (pàg. 41)
Buscant la seua poesia em vaig trobar amb el Bonilla.
També he trobat poesia enfront de política, enfront de sociologia, enfront de filosofia, enfront d'economia fins i tot...
No tinc un discurs al voltant d'aquest poeta: Maiakovski se sabia de memòria tota la seua obra. Va viure intensament i poc. Va ser disbauxat, incendiari, irreverent i enamorat. Algunes coses d'ell m'agraden força i algunes no tant. I va fer poesia. La va escriure i la va viure. I les seues relacions més íntimes van tindre la seua raó d'ésser en la poesia
[...] El poema es un boca a boca, pero no el que le hace el poeta a su lector sino más bien el que le hace el lector al poeta: el encargado de darle vida al texto, de hacer que el texto conserve su vida y no muera ahogado, es el lector. El poeta es el bañista a la espera de que quien le preste aliento. (pàg. 173)
Bonilla, em pense, tampoc tno et fa un discurs: sí una molt bona novel·la, però. Suma poesia i vida i li ix el compte d'un llibre gros i àgil. Capítols breus com càrregues de fons. Ens explica la vida boja d'un boig valent: una història que fa la revolució, que estima, que es lliura, que dispersa la seua llavor, que viatja...
Bonilla fa una literatura amb força, potent, directa, elegant...
El títol ve d'aquesta obra de Maiakovski: La nube en pantalones.
Ara sembla que li van a donar un premi (ja està en la terna finalista del Bienal de Novela Vargas Llosa).
El nostre company Rafa M. ja ens va recomanar Chirbes. Jo a Bonilla. Qui ens parla de Vásquez?
Y luego, por fin, puntual, llegó el futuro. (pàg. 378)

3 comentaris:

  1. Molt bé, ahir vaig decidir que buscaria la Maraini i avui em decanto per Bonilla, Hauré de trobar-los a tots dos i posar-los de costat a la meva tauleta de nit.Quan els hagi olorat veuré quin cau primer. Aquest tipus de ressenyes amb tanta vehemència em perden. De moment, aquesta nit ja m'he escalfat amb la nube del Maiakovski. Vaig a posar-me els pantalons del pijama i entraré al llit.

    El universo duerme
    apoyando en la pata,
    garrapateada de estrellas, la oreja enorme.

    Qui decapitarà els estels?

    Bona nit orfes.

    ResponElimina
  2. una entrada d'aquelles que m'han deixat ben intrigada, perquè en poques frases ens has dit moltes coses...a la llista Bonilla i Maiakovski!
    Gràcies cavaliere!

    ResponElimina