Malentendido en Moscú - Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir
MALENTENDIDO EN MOSCÚ
Navona, 2013
Traducció de Joachim de Nys





Diuen que una bona foto ho és si explica almenys tres històries, més o menys explícites.

Quan algún bon/bona escriptor/esciptora explica com fan el ridícul dos que es volen i es donen per sabuts, tot i equivocant-se, ho fa explicant moltes més coses: el pas del temps, les nafres que provoca, la fragilitat del seny, la resistència dels afectes, l'amor als fills, el dolor de la pàtria...

"Esta es la ventaja de la literatura, se dijo a sí misma: las palabras, se las lleva uno consigo. Las imágenes se marchitan, se deforman, se apagan. Pero ella volvía a encontrar las viejas palabras en su garganta, tal como habían sido escritas."

Il cavaliere ho ha resumit molt bé, i només remarcaria que sobretot es tracta d’això, d’amor. D’una parella que després de molta vida compartida i amb una frenètica vida social i professional, es troben passant una temporada llarga a Moscú amb poca cosa a fer i pràcticament sols i això la porta a ella a qüestionar-se actituds i aflorar inseguretats.

“Atroz contradicción de la cólera que nace del amor y que mata el amor”

Aprofita l'escriptora gran per fer literatura, per expressar enormes evidències amb paraules exactes, per dibuixar un món que perdura....

I és que la Beauvoir explica tant en tan poques paraules i ho fa amb una elegància que de malentesos pocs, sinó tot el contrari.

Regàs parla de la vellesa, el fer-se vell, com a tema. Lecarme-Tabone parla, després del llibre, de ritme, de prosa, d'estil.

A primera lectura, li vaig dir que em semblava un llibre sobre el fer-se gran/vell... però l’he deixat madurar i crec que el tema de la vellesa és només l’excusa.

Jo parlaria de comunicació: de silencis assumits i/o trencats, d'explicacions necessitades, sobreenteses i/o eludides, de discussions murmurades i/o sotmeses a l'oblit, d'omissions caritatives i/o ofensives...

I també, com el títol ja insinua, d'una manifestació de desencís envers el comunisme rus, una societat trista i encarcarada, la manca de llibertat, el control de les autoritats, la burocràcia...

“...Hay jóvenes como Vassili y sus compañeros que están llenos de entusiasmo. Lucharán por un socialismo que no excluya ni la felicidad ni la libertad”

Jo, per casualitat (els vaig comprar el mateix vespre), he llegit el llibre amb un ramell de violetes en la taula sobre la qual recolzo el llibre i on escric... Ho recomano: la conjunció de text i aroma és perfecta.

Jo no vaig tenir aquesta sort, però estic convençuda que, com diu il cavaliere, la conjunció és perfecta.

No us el deixeu escapar, és gustós llegir un llibre aparentment senzill, carregat de contingut i delicadament elegant.