RETROMANIA. Simon Reynolds.

Retromanía. La adicción del pop a su propio pasado
Simon Reynolds.
Caja Negra ed.
2012
Trad. de Teresa Arijón.

[Nota de l'autor d'aquesta entrada (que no té res a veure amb aquest blog ni que vé a compte...): Demanaria tranquilament la nacionalitat argentina perquè en aquest país sudamericà tenen en Messi, en Calamaro, en Maradona i l'editorial Caja Negra que mola molt!!! Vull dir que tal com està tot hem de marxar a Argentina, ara que s'han quedat el seu repsol i ja han acabat el corralito ...]

Simon Reynolds, periodista que ja ho va petar molt fort amb "Después del rock. Psicodelia, postpunk, electronica y otras revoluciones inconclusas", també a Caja Negra, i que ara li acaba de publicar el "Postpunk"!!!!, (
[Nota 2 de l'autor d'aquesta entrada!!!: Què carai estan fent les editorials espanyoles!!!! Estem pagant les importacions caríssimes!!!], planteja a "Retromania", una tendència cada cop més acusada i evident que té la música i els seus protagonistes principals, que fa que cada cop més vagin enrera i s'agafin al passat musical i creativament.
La cultura popular sempre s'ha mirat amb reverència les seves dècades anteriors (de fet no té res dolent admirar als mestres i avantpassats), i de fet, per exemple, l'arquitectura i la moda deuen grans factures pretèrites; però la teoria de Reynolds [Nota 3 D. L.D.A.B.: molt acertada, crec] és que la música cada cop més descaradament i sense manies està mirant al passat més inmediat.
El que reclama l'autor, sintetitzant molt, en tot cas és una creativitat paral·lela al progrés, que sempre va endavant; i per tant la música, i les demés arts, també haurien de voler avançar, superar-se, innovar i ser moderns.
Com una espècie de "matar el pare"i crear coses noves que ens permetin superar el passat...

Una de les claus de l'èxit de Simon Reynolds (i dels seus llibres) és que tot i ser (segur que ho era) un dels empollons de la classe, friki repelent que coneixia tots els grups i se sabia totes les dades, no deixa que aquesta actitud arribi al llibre i planteja els temes amb inteligència i humilitat, desenvolupa bé el relat i els arguments i, el més important, escriu i s'explica bé. Per exemple, en aquest cas, pots llegir tranquilament "Retromanía" sense haver escoltat tots els discs de manera obligatòria perquè igualment copsaràs el què t'estan explicant...

Molt bò!!!!
(Visca Argentina!!!)