Hillel Halkin
¡Melisande! ¿Qué son los sueños?
(Melisande! What are dreams, 2012)
Libros del Asteroide, Barcelona, 2014
Traducció al castellà de Vanesa Casanova
264 Pàgines
18,95€
264 Pàgines
18,95€
M'he llegit aquesta petita novel·la en un
cap de setmana. Tres sessions de lectura de dues hores cadascuna. Més que
llegir-la, l'he devorat. No podia aturar-me. Cada nova pàgina em semblava molt
millor que l'anterior. He gaudit d'aquest llibre com una fruita madura,
assaborint-la.
L'autor té setanta dos anys i aquesta es la seva
primera i única obra de ficció. Havia escrit llibres d'assaig sobre el judaisme
i Israel. No en debades, l'autor es nord-americà d'origen jueu, viu a Israel i
ha traduït al anglès pràcticament a tots els grans escriptors hebreus.
El narrador de “¡Melisande! ¿Qué son los sueños?”
es un home que ha sobrepassat ja l'edat adulta, antic professor de filosofia clàssica.
Es troba de pas en un aeroport espanyol i allà es topa amb un antic col·lega de
la universitat. En aquell moment, en la conversa amb aquella persona, hi surten
a col·lació dos dels seus amics de joventut; i com si accionés un ressort
interior, el narrador comença a rememorar la que va ser la seva relació amb en
Ricky i la Mellie (Melisande), la qual, aquesta última, fou l'amor de la seva vida. Tots
tres, ell (que li deien Hoo), en Ricky i la Mellie van compondre en el passat
una mena de triangle molt semblant, penso, als “Jules et Jim” de Henri-Pierre
Roche.
La novel·la està escrita en forma d'una llarga carta.
L'autor narra el que va viure, dirigint-se en tot moment a la seva dona (la Mellie), com si
li escrigués una carta d'amor. Pel camí d'aquest amor veiem desfilar tota una
època –els anys 60 i 70 del segle passat- i un món, un paradís perdut, diria
jo.
Em resulta increïble com l'editorial “Libros del
Asteroide” té aquesta capacitat i sensibilitat en trobar llibres tan especials,
tan sensitius i alhora escrits de manera tan sublim. De fet estem davant una
obra publicada als Estats Units al 2012, d'un autor absolutament desconegut a
Espanya.
Llibre subtil, poètic, filosòfic i metafòric, hi
trobem al bell mig de la narració una petita faula grega que ens ajuda a fer
una recapitulació memorable de la historia privada dels dos amants.
Gràcies Felip!
ResponEliminaja li havia posat l'ull a sobre, ara encara més.
Us deixo enllaç amb l'editorial amb un especial al Culturas de LV
http://www.librosdelasteroide.com/-resena-de-melisande-que-son-los,1151
Eduard,
ResponEliminaTé molt bona pinta!
Gràcies per l'entrada. També l'afegeixo a la llista!
Una abraçada.
Eduard comparteixo totes les teves apreciacions, és una novel·la magnífica, una gran història d'amor, l'ús de la 2a persona, el pes de la religió, la passió pels llibres sempre de fons, la importància dels clàssics, el mediterrani d'esquitllada....
ResponEliminaNomés discrepo en la comparació dels triangles amorosos, aquí hi ha triangle però no com el de Jules et Jim, sí que en els dos casos hi ha 2 amics i una noia estimada i que s'estima als dos, però tret d'aixó poc té res a veure, la història d'amor de la Mellie i en Hoo és d'una inocència exagerada al costat de la del trio Hessel-Roché.
També es podria pensar que l'autor s'ha inspirat en l'opera de Debussy Pelléas et Mélisande, inspirada en l'obra de teatre de Maeterlinck.., estructura de tragèdia grega, una noia que s'enamora de dos germans, gelosia...
En qualsevol cas, un llibre molt recomanable.