miu ha dit...
Ja he llegit, "Bartleby, el escribiente", m'ha semblat genial, les descripcions dels treballadors són fantàstiques! Sembla escrita ahir mateix...i la impossibilitat d'encarar-s'hi del narrador... a mi m'ha deixat, però, un regust trist...
10 de setembre de 2010 12:08
Jo he llegit l'edició de Pre-textos, titulada "Preferiría no hacerlo", que inclou, a més, tres assajos sobre Bartleby, de Gilles Deleuze, Giorgio Agamben i José Luis Pardo.
ResponEliminaEl títol em va seduir.
Després vaig afegir la lectura de "Bartleby y compañía" de Vila-Matas, a l'aire de la literatura del no (és allò de les cireres, que després d'una en vénen unes altres...).
M'encanta el final:
"Ai, Bartleby! Ai, humanitat!"
Per a ser un llibret curtet, quant diu de les persones! Quant dels despatxos! Quant del fer i del viure!
Llegint-lo es comprèn perfectament que haja deixat una seqüela d'autors i obres que es coneix com la "literatura Bartleby". H. Melville no només va escriure la gran Moby-Dick.
ResponEliminaHola !!! Doncs no he llegit res de "literatura Bartlebyana" I ara m'han vingut ganes. Sobretot "Bartleby, el escribiente".Sembla que és un d'aquells llibres que s'han de llegir tant sí, com no. Un clàssic, vaja. Però estic molt enfeinanda amb els Assajos de Montaigne, el llibre tercer. I al final l'he hagut de comprar. No me'n sabia estar de subratllar, fer apunts al marge etc. És le llibre del club de lectura per aquest mes d'octubre, i és clar és un d'aquells llibres que s'ha de llegir pausadament, i meticulosament.
ResponEliminaAixí que perdó per dir que cada dia us comentaria els llibres queus vaig dir. Tot arribarà. Mentres estic llegint els "Assaigos" de Montaigne, per alleugerir una mica he llegit novel·la negra
FRED VARGAS (Frédérique Audouin-Rouzeau)
ResponEliminaAcabo de llegir “Sin hogar ni lugar” de Fred Vargas. Un llibret que es llegeig com si res. Amb uns personatges mol especials, tancats i centrat en un món, que és un barri de París. Els llibres de la Fred vargas, són recomanables per la ironia que desprenen els seus personatges. Tan policies,comissaris, subalterns,passavolants, jubilats, estudiants. ...
Fa temps em vaig llegir “La tercera verge” i em va agradar l'humor i ironia que gasten els seus personantges. Sempre localitzats en un món mol concret. En aquest cas, als afores de París. La França rural. Quasi tocan als Pirineus i alter districtes.
“La tercera verge –originalment titulada “Dans les bois éternels”, per si algú la vol anar a trobar en francès- i ens presenta el comissari Adamsberg, un altre dels personatges destinats a deixar la seva empremta en el món del gènere negre, enfrontat a un cas complicat: la profanació de tombes de dones verges vinculades a un estrany encanteri. La grandesa de la novel·la, com les bones del gènere, no és la trama per resoldre el crim, sinó la interrelació dels diferents personatges amb els escenaris pels quals transiten i entre ells. I en això Vargas és una mestra de primer nivell.
La novel·la combina amb mestria els recorreguts per París –però no el París que tots reconeixeríem, sinó el gran París- amb paisatges rurals on les paraules només són una més de les formes de comunicació possible, i amb els records dels paisatges de muntanya on discorre la infantesa d’Adamsberg. Aquest singular comissari de brillants intuïcions està acompanyat per un equip de primer ordre on tots tenen alguna característica que els fa inoblidable, especialment la tinent Retancourt, que esdevé una de les peces angulars de la investigació.”
Però els altres llibres, que són anterirors, encara que no estàn en català, crec que són molt entretinguts i molt bons. Que pot ser no s'ha fet tanta propaganda, però crec que són imprescindibles per a qui li agradi la novel·la negra. Al menys, a mi, m'ha quedat “un mono” de seguir llegint llibres d'aquesta autora.. Ho dic per la experiència d'aquest llibret de butxaca de 299 pàgines, “Sin hogar ni lugar”. Perfectament apte per llegir a qualsevol transport públic, més que res per el cos de lletra.
Altre llibre de novel·la policíaca que he llegit és el primi 2010 de Novel·la Negra Internacional: Autor Philip Kerr. Que ha guanyat amb el llibre “Si els morts no ressuciten”.
Berlin en temps de guerra. Ja us el comentaré més detalladament,més endavant.
Estic totalment d'acord amb tu, Eulàlia, sobre la Fred Vargas (Jo ho he llegit tot d'ella). No sé si vas llegir els posts que vaig fer sobre ella i el John Connolly, un altre autor de novel·la negra que cal tenir en compte (no se l'ha de confondre anb Michael Connelly, ja que en llibreries els seus llibres estan barrejats):
ResponEliminahttp://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2010/03/dos-autors-de-novella-negra-innovadors_09.html
M'anote "Si els morts no ressuciten" del Philip Kerr (Sóc un apassionat de la bona novel·la policiaca). Gràcies per la recomanació, Eulàlia.
ResponEliminaD'en Melville també és fascinant com escriu "Bartleby" i després és capaç d'escriure "Moby Dick", que no tenen res a veure un amb l'altre...
ResponEliminaHi ha pocs escriptors així.
Un dels millors!!
Ahir mateix vaig llegir "Bartbely,l'escrivent". Em va encantar. Quina bona estona vaig passar !!!.
ResponEliminaAvui he anat a Barcelona, i en una biblioteca he vist per casualitat que hi habia l'"audiolibro" de "Bartleby, el escribiente". Faré l'experiment, a veure què ...
Ahir vaig aconseguir "Bartleby, l'escrivent" a la biblio i aquesta matinada, en un no res, me l'he llegit.
ResponEliminaEs un conte magnífic!!.
Molt ben escrit, et manté en tensió fins el final.
I com diu, Miu, la impossibilitat d'encarar-s'hi del narrador. M'agrada com descriu les emocions que va tenint l'advocat.