Els quaderns de Malte | R. M. Rilke

Els quaderns de Malte
Rainer Maria Rilke
(Trad. de Llordi Llovet)
Ed.: El cercle de Viena

Rilke escriu els diaris de l'últim representant d'una noble nissaga danesa, el qual arriba a París a començament del s. XX. Allí descobreix les diverses cares de la misèria i la malaltia, i escriu mentre aprendre a veure de diferent manera: "Aprenc a veure. No sé en què consisteix, tot penetra en mi més a fons i no s'atura al lloc on solia tenir terme". S'adona que escriure és l'unica manera de trascendir la mort, la qual s'amaga en tot allò que és viu.

Els temes de la novel·la són: la mort, l'existència humana, la recerca de l'individualisme, la religió (al final, descregut, Malte es compara amb el fill pròdig)... Encara que els temes que tracta es relacionen amb el protagonista (al darrera d'ell, sempre Rilke), el relat abarca els seus records, el passat de personatges reals, la memòria, la història europea...
Hom diu que és la aquesta la novel·la que trenca les convencions de la narració realista del gènere al s. XIX i s'obre a la crisi existencial i a la modernitat, amb elements fantàstics. A banda, la prosa poètica molt acurada, amb un narrador que s'interpela a ell mateix (fins i tot, de vegades s'adreça a ell parlant en segona persona del singular) i al lector o lectors, anotant al marge impressions posteriors.
L'edició i traducció, amb gran riquesa de lèxic, del Jordi Llovet són una delícia (I les notes del traductor ajuden moltíssim a comprendre determinats episodis històrics, llocs geogràfics o enfocaments literaris. Encara que hi ha vegades que algunes notes sobren; com ara, Pietà: La representació de Maria amb Jesucrist mort als braços).

Incipit (Arriba Malte a París): "Així, doncs, ¿aquí ve a viure, la gent? Jo hauria dit que la gent s'hi moria. He sortit. He vist hospitals. He vist un home que feia tombs i queia a terra. La gent s'aplegava al seu voltant; així m'han estalviat la resta. He vist una dona embarassada. Es bellugava tota feixuga al llarg d'una paret alta, calenta, que tocava amb la mà de tant en tant, com si volgués assegurar-se que encara era al seu lloc".