RESOLUCIÓ del Ministeri de Salut Mental dels Orfes:
es convoca per la present un concurs especial
per a la prevenció de l'astènia primaveral
i la recuperació de l'harmonia després de totes aquestes tempestes.
L'objecte de concurs
L'objecte de concurs
és proposar al Casalot dels Orfes
el llibre que millor bon rotllo ens hagi proporcionat,
el que ens ha fet sentir millor,
el llibre que recordem
amb el millor dels nostres somriures de satisfacció,
la joia literària de la nostra felicitat.
Això és res.
El premi és participar, això no cal dir-ho.
je me souviens...
ResponElimina"Arráncame a vida", Ángeles Mastretta,
(també en cinema)
(guanyen els bons)
Gran iniciativa Orfes,
ResponEliminaMireu el llibre amb el que més m´he rigut aquests darrers temps ha estat:
"El legado de Humboldt" de Saul Bellow.
Em sembla una novel·la genial, on Bellow deixa anar tota la seva mala llet, tot el seu humor més acid, més negre i més jueu. Vaig riure molt i alhora es una obra molt profunda, que aborda el caràcter i l´anima de la nordamerica dels 70. Bellow s´ha n´enfot de tot: de Chicago, dels jueus, dels mafiosos italians, dels WASP, de les seves nombroses ex-dones, etc. etc. Es genial.
En un determinat moment Bellow escriu:
"no se puede negar que los alemanes hacen dos cosas mejor que nadie: matar judios y fabricar coches".
Es un acudit durissim pero que em va fer riure. Ha estat el llibre que més bon rotllo m´ha donat aquests darrers anys.
Una abraçada a tots
Eduard
jolines... a mi em costa moooolt triar-ne 1!!
ResponEliminarumio!!
A l'adolescència em va donar molt bon rotllo una novel·la de Robert Saladrigas: "Entre juliol i setembre", un cant a infantesa i a la vida rural. Però si n'he de triar un ara mateix, em decanto per les "Greguerías" de Gómez de la Serna, un veritable llibre de capçalera: enginyós, filosòfic i divertidíssim.
ResponEliminaRecordo amb molt gust i molt somriures els dos últims llibres de Manuel Vilas:
ResponElimina"Aire Nuestro"
( http://www.elcultural.es/noticias/LETRAS/505552/Manuel_Vilas-_Aire_Nuestro_no_es_una_novela_sobre_television_es_una_television )
i
"España"
( http://www.dvdediciones.com/novedades_vilas.html )
També un que es deia: "Lo que perdimos" em va agradar molt...
( http://bloglibros.com/lo-que-perdimos/ )
T
Així de sobte... "De jardines ajenos. Libro abierto" d'Adolfo Bioy Casares.
ResponEliminaAl llarg de la seua vida va anar recollint en quaderns versos breus i fragments de prosa, frases llegides o sentides que el van impressionar, el van fer riure o el van inspirar. Es troben recollides en aquest llibre.
Alguns exemples:
"Antes te soñaba, ahora no me dejás dormir(Inscripción en un camión). (Pensé que el autor se dirigía a una mujer; se dirigía a su camión.)"
"No pido más que un elogio. Que se escriba en mi tumba: "Admiró a Proust". Mauriac
"Graffiti de mingitorios de Buenos Aires: En lo oscuro y al tanteo no hay culo feo. Por leer esto se está meando el zapato".
"Lo que excusa a Dios es que no existe". Stendhal
"Cuando los indígenas del Murray inferior vieron bueyes de carga, creyeron que eran las esposas de los blancos". O. T. Mason.
"¡Que me muera al tragar este trozo de pan, si soy culpable". Godwin, conde de Essex: Últimas palabras
"No me importa la mentira, pero odio la inexactitud". Butler
Bon dia,
ResponEliminajo en diré alguns, però la joia literària de la meva felicitat us la diré als 90 anys, que encara me'n queden molts per llegir!!
Dels llegits darrerament un dels que em va treure més rialles va ser "CALAVERES ATÒNITES" d'en Jesús Moncada.
I un que vaig trobar molt bonic: "L'home que plantava arbres" de Jean Giono
i dels llegit fa molt poquet "Primavera, estiu, etc." dels que deixa bon rotllo!
apa...
Uf!!!! Encara m'ho estic pensant....
ResponEliminaGràcies per recordar-me "Entre juliol i setembre". Quina delicia...!
El que jo recordo i tinc grabat a la memòria són els estius de la meva adol·lescència i joventut llegint a la fresca, o al sol amb companya de la fressa dels arbres.
De moment, però, no em ve cap llibre a la memòria. Ja afinaré més el record.
Mentre espereu. Esculteu a Vittorio Gassman
ResponEliminaiframe title="YouTube video player" width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/6LBwEoOJRp4" frameborder="0" allowfullscreen></iframe
el llibre que m'ha fet somriure més vegades a la meva vida és, sens dubte, "Ronda Naval sota la boira" de Pere Calders
ResponEliminaViu i llegeix, moltes gràcies. Em ve de gust llegir-lo.
ResponElimina