En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
Gabriel Ferrater
Les dones i els dies (edició definitiva)
labutxaca, 2010
Gràcies icr, ideal per amorosir un dia tan gris!!
ResponEliminaGAGRIEL FERRATER (1922 - 27 d'abril de 1972). TAMBÉ
ResponElimina"-but, you know, every woman
is a mother, and thinks
every father is her child." Ho diu
ella que ho sap. El món, la inacabable
cinta mètrica, l'ordre històric (entre tantes
altres, la ratlla mínima
que ets tu), s'enrotlla de cop
dins seu. Mundus
in nuce. Una dona com una altra,
i és també l'única Gran Mare.
Imma C.
"i em prens com un costum, obert i buit,
ResponEliminai vas per mi sense enretirar res,
amb un instint de molt abans, senzill
com ho és la sang dels homes i de les dones".
G. Ferrater
ImmaC.