HABITACIÓN DOBLE. Luís Magrinyà

Habitación Doble

Luís Magrinyà

Anagrama Ed.

298 pàg.

Recull bastant original i curiós de relats.

Una editora "cincuentona" que té un nòvio molt jove i cool, i un dia va a dinar amb la mare (tenen la mateixa edat) del noi i quasi van vestides igual...

Una familia (bastant disfuncional) que estan fent un creuer pel Nil...

Un periodista que va a Amsterdam a fer una entrevista i aprofita per visitar un antic nòvio...

Un camell que va a un poble de la serra a estar-se uns dies amb un antic client que ara té una "depre" perquè el van despedir de la feina...

Un diàleg entre dos germans de casa bona i amb "pedigrí" i un noi (que és el fill de la majordoma) mentre van tos tres amb cotxe...

L'últim és un assaig sobre un llibre que va publicar el pare d'un psicko-killer americà parlant del seu fill... El llibre analitzat va del sentiment de culpa que té el pare per no haver pogut detectar les tendències agresives que tenia el noi quan era petit...

Amb tots tens la sensació que haurien de ser més llargs perquè voldries que duressin més (suposo que és bon senyal...) perquè els protagonistes estan ben dibuixats i els relats mai no tenen un final d'aquells de "punt i final" molt conclusius.

També a tots els contes la línia argumental es desvia bastant fins a portar-te cap a una subtrama que quasi s'acaba convertint en l'argument principal del relat...

Aquest és un vídeo que he trobat que va fer l'autor del llibre per promocionar-lo quan va sortir a la venda.

I aquest és un fragment, de l'últim relat, que m'ha agradat molt:

"Mientras estaba escribiendo estas páginas, alguna noche, por cuestiones de ronquidos, he dormido en el sofá. Una de esas noches mi hija Paula, que ahora tiene doce años, se despertó con dolor de barriga. Al no encontrarme en el dormitorio, despertó preocupada, a su madre: "Mamá, papá no está." Su madre le dijo que mirara en el sofá, donde en efecto me encontró. Entonces me despertó a mí. Le hice sitio, se tumbó a mi lado, la tapé y le hice un masaje en la barriga que sé que la alivia. En esas estrecheces nos dormimos. A las siete de la mañana, la hora en que se levanta para ir a trabajar, su madre nos despertó: "¿Qué hacéis aquí los dos? ¡Si no cabéis! Venga, a la cama" Nos levantamos, anduvimos como sonámbulos por el pasillo uno tras otro y nos fuimos a dormir el poco tiempo que nos quedaba, cada uno en su cama."

Em sembla que aquest llibre fa pocs mesos va rebre el "Premi Ciutat de Barcelona", o "algu" així, però no n'estic segur...