LA TRIESTE DE MAGRIS

Recuperant l’esperit de la sèrie «Les ciutats i els seus escriptors» que el CCCB va endegar fa uns anys, aquesta exposició convida a descobrir la ciutat de Trieste a través de l’escriptor triestí Claudio Magris i els seus llibres.Trieste és una ciutat fronterera, barreja de llengües i cultures: italiana, germànica i eslava. La seva ubicació geopolítica única ha determinat el seu tarannà al llarg de tota la història fins al present.La ciutat italiana també és coneguda i reconeguda perquè hi van néixer o hi van viure alguns dels escriptors i intel·lectuals més importants dels últims segles: Italo Svevo, Umberto Saba, Rainer Maria Rilke, Scipio Slataper, James Joyce…En aquesta exposició Claudio Magris esdevé el fil conductor i el nexe amb la seva ciutat. Els extraordinaris i, a la vegada, complexos textos de Magris al·ludeixen sovint a Trieste, als seus personatges anònims i cèlebres, a la història de la ciutat i als seus propis records. El comissari de l’exposició, el director de teatre italià Giorgio Pressburger, bon amic de Magris i triestí com ell, s’ha endinsat en l’obra de Magris per concedir-li tridimensionalitat. El resultat és l’exposició LA TRIESTE DE MAGRIS que avui presentem al CCCB.

RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ
0.- Introducció
1.- La bora
2.- El Carst
3.- El no lloc
4.- La casa
5.- L'exposició
6.- Marco Cavallo
7.- Piazza Unità
8.- Italo Svevo
9.- Caffè San Marco
10.- Libreria Antiquaria
11.- La Risiera
12.- El Danubi
13.- La psicoanàlisi
14.- Les religions
15.- Rere la foscor
16.- Immigrants seculars
17.- Albada i capvespre
18.- No-lloc, no-temps

0 – Introducció:

Espai que dóna la benvinguda al visitant i l’introdueix al món en què és a punt de penetrar: el d’una ciutat molt singular i la seva relació amb alguns dels escriptors europeus més importants, entre ells i sobretot, Claudio Magris.

1 – La bora:

És el vent que bufa a Trieste i els seus voltants. La bora neix als Alps Julians i es precipita des de les muntanyes cap al mar a una velocitat que pot arribar als 190 km/h.

2 – El Carst:

El visitant hi trobarà les pedres del Carst, portades expressament a aquesta exposició des les muntanyes que envolten Trieste. Són pedres perforades per l’aigua al sòl calcari originari i al sòl dolomític d’aquest lloc. El Carst és el lloc on els triestins van a passejar els diumenges i l’escenari d’esdeveniments històrics lligats sobretot a la Primera Guerra Mundial.

3 – El no lloc:

Trieste, fa dos-cents anys, va ser el laboratori d’una Europa nova, que avui rebria el nom de «multiètnica», sense fronteres interiors entre els diferents pobles. A causa d’aquesta barreja ètnica, més d’un artista i d’un pensador han anomenat aquesta ciutat el no-lloc o, en anglès, «nowhere».

4 – La casa:

Aquesta sala reprodueix la sala d’estar de la casa de Claudio Magris. Conté els seus objectes quotidians, la seva història des de la infantesa fins a l’edat adulta, la seva manera de treballar gairebé en simbiosi amb Marisa Madieri, la companya de la seva vida

5 – L'exposició:

S’hi exposen els dibuixos de Vito Timmel, pintor triestí que va viure a la primera meitat del segle XX i va morir a l’hospital psiquiàtric de la ciutat acabada la Segona Guerra Mundial. Els dibuixos van ser realitzats durant la seva hospitalització i Timmel els va anar lliurant, a mesura que els feia, al seu amic Sofianopulo, que el cuidava. L’obra teatral de Claudio Magris La mostra es basa en la vida d’aquest artista, si bé també parla de Trieste i d’ell mateix.

6 – Marco Cavallo:

Durant els anys setanta, el psiquiatre venecià Franco Basaglia, director de l’hospital psiquiàtric de San Giovanni de Trieste, va revolucionar el món de la psiquiatria moderna. Va ser el responsable d’introduir una nova concepció de les malalties mentals i de nous mètodes i teràpies per tractar els malalts.Un dia de febrer del 1973, el Marco Cavallo, un cavall blau ideat pels pacients de l’hospital de San Giovanni, va sortir del centre psiquiàtric i va entrar a la ciutat de Trieste. Amb aquesta acció patrocinada per l’alcalde de Trieste Michele Zanetti, l’escriptor Giuliano Scabia i els col·laboradors de Basaglia, els malalts van reconquerir un lloc entre els homes.

7.- Piazza Unità:

A Trieste hi ha una de les places més representatives de la Itàlia d’inicis del segle XX: la plaça de la Unitat d’Itàlia. Aquí s’apleguen els ciutadans i es reuneixen al Cafè dels Miralls, amb el mar com a teló de fons.

8 – Italo Svevo:

La família de l’escriptor provenia d’un petit poble de Transsilvània. A Trieste es va casar amb la filla d’un industrial de vernissos per a naus on va treballar fins al final de la seva vida.Aquella indústria, que encara existeix, li va donar moltes idees per escriure la seva obra més famosa, La consciència de Zeno, que avui és coneguda arreu del món. Bona part de la seva fama la deu al seu amic irlandès, James Joyce. Joyce va viure catorze anys a Trieste i va arribar a tenir una bona amistat amb Svevo.Aquest capítol de l’exposició parla de Svevo, de l’estada de James Joyce a Trieste i de l’amistat entre tots dos escriptors.

9 – Caffè San Marco:

El cafè més famós de Trieste és el lloc on han estat concebuts i on han estat escrits alguns dels llibres més coneguts de Magris. L’espai recrea el Caffè San Marco, la decoració del qual es manté pràcticament intacta des de la seva inauguració el 1914, i convida el visitant a fer-hi un recés per endinsar-se en la lectura dels llibres de Magris.

10 – Libreria Antiquaria:

Aquesta sala està dedicada a Umberto Saba, un dels poetes italians més grans del segle XX. S’hi reprodueix la Libreria Antiquaria, de la qual Saba va ser propietari. També s’hi pot llegir un text de Claudio Magris sobre la vida privada del poeta, veure fragments d’una pel·lícula inspirada en la novel·la pòstuma de Saba (Ernesto) i escoltar un recull de poemes recitats pel mateix Magris.

11 – La Risiera:

El 1913, en un barri de Trieste anomenat San Sabba, es va construir un establiment destinat a la neteja i la preparació de l’arròs per al consum. Al cap de quaranta anys, i amb les modificacions corresponents dutes a terme pels nazis, es va convertir en un camp de trànsit cap als forns crematoris del Tercer Reich a Alemanya i Polònia, i posteriorment en un camp amb forn crematori propi.Avui La Risiera és monument nacional. S’hi poden visitar les cel•les de tortura, de detenció, de mort i dissolució en àcid, de reducció dels cossos a cendra, als forns crematoris (que els nazis, en retirar-se, van fer saltar pels aires per tal de no deixar proves).

12 – El Danubi:

El gran llibre de Claudio Magris, un dels fonamentals de la cultura del segle XX, porta el nom del principal riu de l’Europa central: el Danubi. El llibre recorre la història i la cultura de la Mittleuropa seguint el curs del riu. Des de les seves fonts incertes fins a la desembocadura, va travessant ciutats, regions, països però també història i històries, passat i present, personatges reals i mites col·lectius, grans obres del cànon europeu i llegendes orals o anècdotes populars.

13 – La psicoanàlisi:

La primera ciutat italiana on la psicoanàlisi va ser coneguda i introduïda a la praxi de la vida civil fou Trieste. Des d’aquesta ciutat es va difondre per tot el país. El fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, va tenir com a deixeble particularment abnegat i actiu el triestí Edoardo Weiss, el qual va assistir a les primeres sessions de la Societat de Psicoanàlisi de Viena. Quan Weiss va tornar a Trieste, va dedicar tota la seva vida a la psicoanàlisi i va tenir com a pacients molts artistes i intel·lectuals triestins com Arturo Nathan o Umberto Saba.

14 – Les religions:

Trieste és una ciutat d’una tolerància religiosa absoluta. Hi viuen catòlics, evangelistes, adventistes, ortodoxos, jueus, musulmans, testimonis de Jehovà, budistes. Hi ha nou cementiris diferents, temples i esglésies per a totes aquestes confessions.

15.- Rere la foscor:

Aquest film, realitzat expressament per a l’exposició, és una adaptació del llibre de Claudio Magris Vostè ja ho entendrà. Es tracta d’un text molt personal de l’escriptor (un monòleg) que va escriure en memòria de la seva companya escriptora Marisa Madieri. La pel·lícula és una coproducció entre una productora cinematogràfica italiana i el CCCB.16 – Immigrants secularsAquest apartat de l’exposició documenta l’arribada dels italians emigrats d’Ístria el 1954, quan aquesta ciutat passà a ser iugoslava i també parla de la minoria eslovena de Trieste.

17 – Albada i capvespre:

Espai escenogràfic que reprodueix el cel de Trieste a l’hora de la posta i a la de l’albada, creat a partir de jocs de llum.

18 – No-lloc, no-temps:

Trieste de nou s’ha tornat un no-lloc. S’hi barregen moltes poblacions diverses. On som? A la Xina? A l’Àfrica? Al Japó? A Sèrbia, a Romania, a Albània? L’exposició tanca amb una al·lusió a la Trieste d’avui, plenament cosmopolita sense perdre, però, la seva identitat peculiar.

CRONOLOGIA DE LA CIUTAT DE TRIESTE
1236
El bisbe de Trieste Brissa de Toppo decideix renunciar al govern de Trieste, petit assentament d’origen preromà, que esdevé un municipi lliure.
1382
S’acaba la breu experiència de Trieste com a municipi lliure. Però els Habsburg ofereixen a la ciutat amplis privilegis. Dominació habsbúrgica durant segles.
1719
Carles VI d’Habsburg (1685-1740) concedeix a Trieste i a la veïna ciutat de Rijeka (Fiume) l’estatut de port franc.
1781
Josep II d’Àustria (1741-1790), que puja al tron després de la mort de la seva mare Maria Teresa l’any 1780, promulga un edicte de tolerància que preveu la cessació de les persecucions religioses.
1797
A la primavera, les tropes de Napoleó ocupen la ciutat per primera vegada.
1815
El congrés de Viena sanciona el final de l’època napoleònica i el retorn de Trieste, Gorizia i Ístria sota el domini dels Habsburg.
1859
Esclata la segona guerra d’independència italiana, que oposa l’exèrcit francopiemontès al de l’imperi dels Habsburg.
1861
Es proclama el regne d’Itàlia sota el ceptre del monarca Víctor Manuel II. Trieste continua formant part de l’imperi habsburguès.
1902
Vaga dels fogoners de la Lloyd austríaca. Les autoritats reprimeixen durament la manifestació.
1911
El poeta triestí Umberto Saba publica el seu primer recull de poemes, titulat Poesies.
1915
El 24 de maig, Itàlia, després d’haver-se mantingut neutral durant el primer any de la Primera Guerra Mundial, entra en el conflicte contra els imperis centrals (Alemanya i Àustria-Hongria).
1918
El 4 de novembre, la primera guerra mundial s’acaba per Itàlia, que surt victoriosa del conflicte i veu la capitulació de l’imperi austrohongarès.
1919
El tractat de pau firmat a Versalles estableix que Trieste s’uneixi al regne d’Itàlia.
1920
El feixisme comença a afirmar-se ràpidament a Trieste i com a primera manifestació de força incendia i destrueix el Narodni Dom (Casa del Poble eslovè).
1922
El 28 d’octubre, el feixisme arriba al poder a Itàlia amb la marxa sobre Roma.
1923
A Trieste es publica la novel•la La consciència de Zeno, d’Italo Svevo, una de les obres mestres de la narrativa del segle XX.
1938
En el transcurs d’una visita a Venècia Júlia, Mussolini pronuncia un discurs a Trieste en el qual anuncia les lleis racials contra els jueus.
1940
El 10 de juny, Itàlia entra a la segona guerra mundial al costat de l’Alemanya nazi.
1943
Trieste queda annexionada al Tercer Reich.
1945
El 30 d’abril, a Trieste es produeix una insurrecció general dirigida pel Comitè d’Alliberament Nacional (CLN) local que porta a l’alliberament de la ciutat. L’endemà arriben a Trieste les tropes de l’exèrcit iugoslau a les ordres del mariscal Josip Broz Tito.
1947
El 10 de febrer es firma el tractat de pau de París, que sanciona el naixement del Territori Lliure de Trieste. Aquest és subdividit en una «zona A» confiada als anglo-americans (que inclou Trieste i la seva província actual) i una «zona B» sota l’administració iugoslava.
1953
El novembre, a Trieste se celebren manifestacions al carrer per protestar contra el govern militar aliat i pronunciar-se a favor de la italianitat de la ciutat.
1954
L’octubre de 1954 es firma el Memoràndum de Londres, amb el qual s’estableix la partició del territori en base a les dues zones existents.
1971
Franco Basaglia, gran reformador de la psiquiatria italiana, esdevé director del manicomi de Trieste, on dóna vida a una revolucionària experiència.
1975
Amb el tractat d’Osimo, els governs d’Itàlia i Iugoslàvia arriben a un acord per establir definitivament la situació de la frontera oriental.
1991
El 1991, després d’una secessió pacífica de Iugoslàvia, neix la República independent d’Eslovènia, que posteriorment, el 2004, entra a forma part de la Unió Europea i immediatament adopta l’euro com a moneda pròpia.
2007
La frontera amb Itàlia queda definitivament suprimida.

BIBLIOGRAFIA DESTACADA CLAUDIO MAGRIS:

Assaigs :

Il mito absburgico nella letteratura austriaca moderna (1963)
Lontano da dove: Joseph Roth e la tradizione ebraico-orientale (1971)
Dietro le parole (1979)
Itaca e oltre (1982)
L’anello di Clarisse (1984)
Utopia i desencant (1989)
El viatjar infinit (Edicions de 1984, 2005)
La història no s’ha acabat (Edicions de 1984, 2006)
Alfabets (Edicions de 1984, 2008)

Llibres de viatges narrativitzats :

El Danubi (Edicions de 1984, 1986)
Microcosmos (1997)

Narracions:
Illazioni su una sciabola (1984)
Un altro mare (1991)
A cegues (Edicions de 1984, 2005)

Obres de teatre :

Stadelmann (1988)
La mostra (2001)
Vostè ja ho entendrà (Edicions de 1984, 2006)

Guanyador de nombrosos premis literaris i condecoracions, destaca el Premio Strega 1997, el Leipizig Book Award (1987) i el Premio Príncipe de Asturias de las Letras 2004.

EXPOSICIÓ: LA TRIESTE DE MAGRIS. Del 9 març 2011 al 17 juliol 2011. CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA