La canadenca Alice Munro és una escriptora de contes immensa. En "Massa felicitat" torna a demostrar-ho. Ja he dit en alguna ocasió al bloc la meua admiració per la Munro. I tornaré a dir que la seua col·lecció de contes "La vista desde Castle Rock" és un dels llibres que més m'han impressionat en els últims anys. "Massa felicitat" també m'ha agradat (és veritat que no tant com "La vista...", però també molt): Tots els contes del llibre estan perfectament ben narrats, i, sobretot, fa uns retrats de les dones protagonistes molt ben tallats (dones fortes i febles alhora). Cadascú dels seus contes val per una novel·la sencera. Totalment recomanables tots dos, amics.
Brutal però MOLT mal traduït (com la resta de contes): el London inicial (Ontario) es transforma al final, com per art de màgia, en Londres (Europa), sense que la protagonista hagi deixat la seva terra. Increïble!
¿L’has acarat amb l’original en anglès? Jo sí, que ho he fet. Vaig enviar el resultat a la Maria Bohigas, la directora de Club editor, i el resultat demostrava tan clarament que la traducció era pèssima, que em va retornar l’import del llibre
Ens hem pres la llibertat, amiga...
ResponEliminaLa canadenca Alice Munro és una escriptora de contes immensa. En "Massa felicitat" torna a demostrar-ho.
ResponEliminaJa he dit en alguna ocasió al bloc la meua admiració per la Munro. I tornaré a dir que la seua col·lecció de contes "La vista desde Castle Rock" és un dels llibres que més m'han impressionat en els últims anys.
"Massa felicitat" també m'ha agradat (és veritat que no tant com "La vista...", però també molt): Tots els contes del llibre estan perfectament ben narrats, i, sobretot, fa uns retrats de les dones protagonistes molt ben tallats (dones fortes i febles alhora).
Cadascú dels seus contes val per una novel·la sencera.
Totalment recomanables tots dos, amics.
Ahir el vaig començar, el primer conte em va deixar en estat de xoc! (brutal el final)
ResponEliminaBrutal però MOLT mal traduït (com la resta de contes): el London inicial (Ontario) es transforma al final, com per art de màgia, en Londres (Europa), sense que la protagonista hagi deixat la seva terra. Increïble!
EliminaLa traducció en català de Dolors Udina és PÈSSIMA! Per què no en parla ningú?
ResponEliminaDoncs jo he trobat força bé la traducció.
ResponElimina¿L’has acarat amb l’original en anglès? Jo sí, que ho he fet. Vaig enviar el resultat a la Maria Bohigas, la directora de Club editor, i el resultat demostrava tan clarament que la traducció era pèssima, que em va retornar l’import del llibre
Elimina