i IV

.......

La senyora Khan no sabia que la Shireen era "subnormal", com deia l'informe mèdic. No estava disposada a admetre-ho. To i que tenia dos fills normals i dues filles normals, que tots seguien bé l'escola, que sabia com eren les criatures normals i intel.ligents, no volia fer comparacions. Per a ell, la Shireen era normal. No valia la pena dir que allò era impossible.

L'Stephen anava murmurant:" No, això no funciona, és de bojos". En fi, es trobava amb aquelles "impossibilitats"a la feina cada dia. Una ufanosa i variada bogeria inspirava la raça humana i gairebé es podia dir que bona part de la seva feina consistia a enfrontar-se amb aquesta bogeria.

L'Stephen es va quedar allí, agafat a la barana, aferrant bé la carpeta, perquè el vent xiulava i feia remolins en l'alt passatge. Havia tancat els ulls perquè estava examinant mentalment la imatge del rostre de la senyora Khan, aquella mirada orgullosa, freda, de rebuig. La que devia tenir una dona mentre el seu home li deia cridant:" Que n'ets, d'estúpida, no hi pot pas anar a l'escola gran amb els altres, per què ets tan tossuda?. T'ho haig de tornar a explicar?". ! Devia haver posat aquella cara i també aquell silenci davant el seu marit centenars de vegades!. Per això ell no havia comparegut a la cita, ni a les altres cites, perquè sabia que no en trauria res. No volia haver de dir a l'assisstent social: "!La meva dona és una bon persona però té aquesta particularitat!". I en Hassan no diria pas: "Miri, senyor, la meva mare té un petit problema".

L'Stephen, amb els ulls encara tancats, va revisar altre cop el que havia vist en aquella saleta: la tendressa de la cara de la senyora Khan envers la seva filla amb problemes, el somriure de la cara del nen, aquell somriure autèntic, càlid, afectuós cap a la seva germana. La nena quedava embolcallada en la tendresa d'ells, la familia l'adorava, ¿ què havia d'aprendre a l'escola especial que no li ensenyés la familia?.

L'Stephen va notar que s'apoderaven d'ell unes emocions que estaven a punt d'endur-se'l de passatge, amb el vent, fent-lo volar cap el cel, com un globus.

Tenia ganes de riure, de picar de mans, de cantar d'emoció. Aquella dona, aquella mare no admetria que la seva nena fos una mica retardada. !No hi podia estar d'acord! I què, allò era meravellós, ! un miracle!.

Molt bé, senyora Khan, va fer l'Stephen Bentley obrint els ulls, mirant cap a les finestres amb cortines quatre pisos amunt, des d'on sens dubte la senyora Khan l'estava observant, orgullosa d'haver guanyat una altra batalla contra aquells manegadors que volien catalogar la seva Shireen com a estúpida.

- !Una punyetera meravella!- va exclamar l'assistent social dirigint-se al vent. Va obrir la carpeta recolzant-la contra el genoll i allí mateix va escriure: " El pare no ha comparegut a l'entrevista. La seva presència és esencial!". La data. El seu nom.



"La Mare de la criatura en qüestió".

HISTÒRIES DE LONDRES

Doris Lessing

(L'ancora- Destino-)