diumenge, 4 de juliol de 2010

Un hombre que duerme | G. Perec

Un hombre que duerme de Georges Perec (trad. al castellà de Mercedes Cebrián). Editorial Impedimenta

Novel·la cimera de la "literatura Bartleby", segons l'editor.

Un jove decideix trencar tota relació amb la gent i amb el seu entorn, una estratègia (o no) per tal d'allunyar-se de tots els desitjos materials i de la dependència dels altres, de les coses materials i de totes les convencions socials.
Amb una prosa esplèndida, Perec va narrant, dirigint-se a ell mateix en segona persona, tot el procés d'aïllament del món exterior cap a un interior sense desitjos i sense cap objectiu concret...

Però la indiferència per al món, per al temps és inútil. L'últim paràgraf del llibre diu: "No. Ya no eres el dueño anónimo del mundo, aquél sobre el que la historia no tiene peso, el que no sentía caer la lluvia, el que no veía llegar la noche. Ya no eres el inaccesible, el límpido, el transpaente. Tienes miedo, esperas. Esperas, en la place Clichy, a que la lluvia deje de caer".

(L'editorial Impedimenta està traient uns llibres amb una edició acuradíssima, preciosos, una delícia!)

2 comentaris:

  1. D'en Perec no perdre's "La vida: Instruccions d'ús" (també hi és en castellà... Que disecciona els habitants d'un edifici a París -com una espècie de "Rue del percebe" però amb literatura sèria-...
    En Perec sempre està fent llistes de coses!
    (A vegades et pot arribar a posar dels nervis... Però és molt bò...)

    Crec que amb l'editorial Impedimenta també tñe algun altre llibre...
    I va fer un homenatge al "Me'n recordo" d'en Brainard amb un llibre que el va titular igual...
    (Que és un llistat de coses que recordava de la seva infància...)
    (Un llibre preciós que és cosí-germà d'aquell de fa una dècada "El primer trago de cerveza...")

    Perec forever!!!

    ResponElimina
  2. il cavaliere rosso5 de juliol de 2010, 18:21

    Com a "fazedor" de llistes, el podriem fer patró dels orfes, és ben cert, Toni!

    Com a "cumbre de la literatura Bartleby" no ho tinc tan clar: Bartleby arriba molt més lluny, i a l'home que dorm només li cal una ruixadeta a la "place Clichy" per a tornar a prendre partit per la vida:

    "El tiempo, que vela todo, ha dado la solución a tu pesar.
    El tiempo, que conoce la respuesta, ha seguido transcurriendo.

    En un día como éste, algo más tarde o más temprano, todo vuelve a empezar, todo empieza, todo continúa."

    A mi em sembla aquest un llibre-cirera: si us ha agradat, llegiu:
    · Preferiría no hacerlo. Bartleby el escribiente.- Herman Melville
    · Bartleby y compañía.- Enrique Vila-Matas
    (aquest últim, sí, un dels 14 "vuitmil" de la literatura-cirera).

    De l'home que dorm del Perec m'ha agradat molt l'ús de la segona persona: el narrador es conta a sí mateix tot el llibre d'una manera extraordinària, molt ben escrit (i la traducció de la M. Cebrián és també molt bona), com a lectora/or te deixa fora del relat durant tot el temps, fins a la pluja.

    Estic amb tu, Toni, Perec forever!

    ResponElimina