En nits com aquesta, jo m'estime més posar-me del costat dels que perden sempre... Recomanat, super-recomanat:
Onitsha
J.M.G. Le Clézio
Àfrica, un xiquet, sa mare, el pare que no vol, el món màgic de les ànimes i les reines d'Egipte, el petroli, els francesos i els anglesos, l'Itàlia, el riu, els viatges, els forçats, el pare a qui tancar els ulls, els amics...
No volia que s'acabés...
És curtet, pareix un recull de contes, però no ho és: és la vida per a molts, el destí de la majoria, el poble que vull.
Vinc de la muntanya, on no hi ha televisió ni futbol, i, en arribar a casa, quina tristor els mitjans de comunicació. No sé per què però, com diuen a les pel·lícules americanes (USA, of course) sempre estic del costat dels "perdedors" (i això, per a ells, és el pitjor del món).
ResponEliminaamb aquesta recomanació l'haurem d'afegir a la llibreta dels llibres per llegir! De Le Clezio només he llegit "La música de la fam", em va agradar força, el vaig trobar molt delicat en les descripcions de les relacions entre els diferents personatges i de les ambientacions contrastant amb la duresa de les situacions descrites.
ResponEliminaM'ha encantat! D'una tristor però d'una bellesa exquisides. Gràcies per la recomanació.
ResponElimina