CINEMA I LITERATURA

Dues de les coses que més m'agraden són llegir i veure pel.lícules.
El cinema i la literatura: dues formes de fer ficció, de mostrar punts de vista, de cercar llenguatges, de retratar, distorsionar o reinterpretar la realitat. Inclús, d'inventar-se realitats noves i alternatives, personals i subjectives.
I, donant voltes a tot això, he pensat que estaria bé fer una petita llista
-que podeu completar vosaltres, si us ve de gust- combinant totes dues arts.
Realment, d'adaptacions n'hi ha moltíssimes (massa, potser; el cinema hauria de desenvolupar la seva pròpia forma de narrar, creant més guions originals i independitzant-se així de "la mare literatura".) Moltes d'aquestes adaptacions no han fet altra cosa que malbaratar autèntiques joies de les lletres; cal reconèixer, però, que també ha passat al revés: alguns cineastes, partint de novel.letes "pulp" amb un valor literari més que discutible, han construït pel.lícules magistrals.
El que us proposo és buscar una equivalència (que difícilment serà sempre exacta) entre bones pel.lícules i les grans obres literàries en què estan basades. Aquí us en deixo algunes, acompanyades d'uns comentaris minúsculs en forma d'epígrafs:

Esteticisme i final d'època.
Il Gattopardo:

• Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1957)
• Luchino Visconti (1963)

L'angoixa vital del non sense.
El Procés:

• Franz Kafka (1925)
• Orson Welles (1962)

En nom de la sensualitat.
Lolita:

• Vladimir Nabokov (1955)
• Stanley Kubrick (1962)

Bellesa i decadència.
Mort a Venècia:

• Thomas Mann (1912)
• Luchino Visconti (1971)

La literatura és un arma: Una visió distòpica.
Fahrenheit 451:

• Ray Bradbury (1953)
• François Truffaut (1966)

La naturalesa humana. Shakespeare i Welles.
Macbeth:

• William Shakespeare (1606)
• Orson Welles (1947)

Othello:

• William Shakespeare (1603)
• Orson Welles (1952)

Falstaff, personatge d'Enric IV i Las alegres comadres de Windsor:

• William Shakespeare (1597-99 i 1600)

Campanadas a medianoche (Falstaff):

• Orson Welles (1965)

Infantesa, crueltat i revolució industrial.
Oliver Twist:

• Charles Dickens (1839)
• Roman Polanski (2005)

Realisme i surrealisme.
Tristana:

• Benito Pérez Galdós (1892)
• Luis Buñuel (1969)

Tot jugant a ser Déu.
Frankenstein:

• Mary Shelley (1818)
• James Whale (1931)

La frustració de reprimir els instints.
La tía Tula:

• Miguel de Unamuno (1907)
• Miguel Picazo (1954)

Determinisme i criminalitat.
La bèstia humana:

• Émile Zola (1890) (Les Rougon Macquart -17è volum de la sèrie)
• Jean Renoir (1938)
• Fritz Lang (1954) (Human desires)

Ambivalència i onirisme.
Relato soñado:

• Arthur Schnitzler (1925)
• Stanley Kubrick (1999) (Eyes wide shut)