Pornotopía.
(Finalista Premio Anagrama de Ensayo 2010.)
Beatriz Preciado.
Anagrama Ed.
Estic aquests dies amb un assaig d’aquesta autora, perquè ja m’havia interessat bastant el seu llibre anterior, “Testo yonki”.
L’autora, especialista en relacions de gènere i teoria queer, explica en aquest llibre, les innovacions visuals i conceptuals que va aportar la revista “Playboy”, quan va aparèixer al mercat a partir del 1953, als ulls i l’imaginari col·lectiu del públic masculí nordamericà.
No en l’evident tractament visual de les noies (la revista les anomenava “bunnies”), sinó tot el què envoltava –“Playboy” va crear un discurs innovador en aquells anys i, quasi paral·lel “A l’habitació” de Virgina Woolf però aplicada als homes amb un espai pròpi (Penseu que això era l’any 1953 i la jerarquia imperant era “familia blanca standard” post2a. Guerra Mundial i encara faltàva una dècada per la “revolució hippie” i els canvis socials que van derivar-ne..)- i el discurs que en resultava: com una autoficció que era la història de les noies dins casa seva sense gaire roba i que els lectors de la revista podien veure com si estiguessin mirant d’amagats pel forat del pany... Com una qüotidianitat ficcionalitzada...
Ho he intentat sintetitzar amb quatre ratlles i que s’entengui (però em sembla que no ho he aconseguit); cosa que l'assaig, de 250 pàgines, explica molt bé i de manera clara.
Més informació de l'autora i del llibre, aquí
El llibre anterior de Beatriz Preciado, “Testo Yonki” (Espasa Ed.), era un semiassaig molt potent que explicava l’experiment que va fer la mateixa autora quan es va autosubministrar durant uns mesos dosis diàries de Testosterona, que és una hormona masculina...
Per tal de poder notar en persona sensacions masculines. Que és el què va explicant i com, al llibre: una barreja de biografia, relat mèdic i teòria dels gèneres, diari...
Parlar d’aquest llibre em va bé per conectar-ho amb un que fa uns anys em va agradar molt quan el vaig llegir:
“Middlesex” de Jeffrey Eugenides (autor també del genial i molt recomenable “Las vírgenes suicidas”)
Empúries Ed.
Que és la història -molt delicada- d’una noia que amb els anys es va transformant en home (en paral·lel als anys 60 de la revolució sexual...)
I el llibre està bé perquè explica dins un mateix personatge protagonista emocions femenines i després masculines, cosa que formalment la literatura no ha pogut fer quasi mai...
[Que quan el llegia, encara vivia amb els meus pares, i un dia mentres dinàvem li explicava a la meva mare la història del llibre i em va dir que això va passar de veritat, a Vic, quan ella era petita (Em vaig quedar amb la boca oberta) fa uns 50 anys... Era la filla d’un matrimoni que eren parents (un home que s’havia casat amb la seva cosina) i de mica en mica amb el anys, aquesta nena que havien tingut es va anar convertint en home... La cosa era melodramàtica perquè el pare era barber i la meva mare recordava el dia que el pare plorant li va tallar els cabells a la noia a la seva barberia i l’aparador d’aquesta estava ple per fora de gent mirant-ho...]
No em manté els interliniats!!!
ResponElimina(Hi he estat 2 hores lluitant i no me n'he ensortit pas!!)
jolines de programa!
Toni F, no desesperis, ens passa a tots... intentarem llegir-ho imaginant el disseny original... (tot i que segur que cada ú se l'imagina de manera diferent).
ResponEliminapensa que és un programa amb personalitat pròpia, tossut!!
Ara parlant de les teves propostes... semblen molt interessants, les referents a canvi de gènere no fan patir una mica? no em puc ni imaginar la muntanya russa emocional que ha de suposar injectar-te testosterona i deixar-ho de fer, si només amb els embarassos, parts, alletaments ... ja sembla que vagis en una nòria emocional!
en qualsevol cas els afegeixo a la meva llista (a la cistella d'estiu no que està a tope!)
Miu,
ResponEliminaen tot cas, els dos llibres de BP són interessants i curiosos...
Lo de la Testosterona, si hi penses, fa una mica d'angunia.
(El què és destacable, però, és que aquestes coses les plantegi des d'una posició erudita, una noia tan jove...)
El qui és boníssim és l'Eugenides, aquest si que el recomanaria sense pensar-ho!!!
Sempre és molt fi escrivint i té com un punt de tristor que és inolvidable...
Toni:
ResponEliminaAquests llibres que cites m'han cridat molt l'atenció. El de "Pornotopía" m'ha recordat una pel.lícula de Milos Forman: "El escándalo de Larry Flynt" (1996), on també es retrata tot aquest món de la pseudo-pornografia. Clar que Forman fa un biopic del personatge central, al temps que es mostra bastant crític amb la societat nordamericana; no obstant, el seu punt de vista és força diferent de la dissecció sociològica tan erudita que, segons la informació que ens has donat, fa B. Preciado al seu assaig.
El llibre d'Eugenides que recomanes, també m'ha semblat interessant, més que res perquè el tema que tracta no és gaire habitual a la literatura (tot i que, ja des de l'antiguetat, hi ha exemples literaris de transexualitat més o menys disfressada.)
Moltes gràcies per aquestes aportacions. Me les apunto totes.